Cuarta lezion

I verbs regolars - Les coniugazions: l indicatif prejent, fonetica: -U- > -ou-



Introduzion

Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom.


L'America ne é inió

Ie é audì chesta storia da n el che conta stories. Plu iadesc ti éi dit che i ne creie nia a sia storia.

"Vos mentieis", ti éi dit, "Vos trapoleis, Vos fantineis, Vos engianeis."

Chest ne ti fajova deguna fazion. El contova bel plan inant y canche ie scraiove: "Baujaron che i seis, trapolon che i seis, mat che i seis, embroion che i seis!", me cialòvel giut, scassova l cef, grignolova trist y dijova dapò tant sotousc che i me daudove belau: "L'America ne é inió."

Per l consolé ti éi empermetù de scrive su sia storia:

Ala met man dant da cincent agn tla court de n re, dl re dla Spagna. N palaz, seida y veluch, or, arjent, berbes, corones, ciandeiles, fanc y fanceles; cortejans che al sclaié di se ficia un l auter les sables ti ventri, che la seira dant se à trat les maneces d'onour dant ai piesc. Sun la tor vardians che sona les trombetes. Y coriers che sauta ju de ciaval, y coriers che se smaca te sela, compagns dl re y compagns fauc, eles, de beles y de pericolouses, y vin y entourn l palaz via jent che ne savova da fé nia auter che da paié dut chest.

Ma ence l re ne savova da fé nia auter che da vive enscì y coche en viv ence, unfat sce tla richeza o tla stenta, sce a Madrid, Barcelona o chi sà olà, a la fin él empò vigni di l medem y en se stufa. Enscì se enmagineia la jent, che sta enzaul, che Barcelona sie tant bela, y la jent de Barcelona volessa forené i ne sé nia olà.

Chi da la miseria se imagineia che na vita desche chela dl re sie bela y patesc al pensier che l re rata che avei la stenta sie dret per i pueresc.

Da doman leva l re, da seira va l re te let y via per l di se stúfel con si festidesc, con si fanc, con sie or, arjent, veluch, sia seida, se stufa con sies ciandeiles. Sie let é na marevueia, ma plu che dormì laite ne pòssen ence de no.

I fanc s'enjenedleia da doman dret dassen, vigni di da doman dagnora unfat. L re é usé a chest y ne ti ciala nience plu. Zachei ti dà la pirona, zachei ti da l cortel, zachei ti sburla permez l scagn, la jent che rejona con el ti dij maesté y truepes de beles paroles laprò, ma scenó nia.

Mai ne ti dij zachei: "Totl che te ies, n macaron ieste", y dut cie che ai ti dij encuei ti ài bele dit inier.

Enscì éla....

Tout fora da: Peter Bichsel, Kindergeschichten. Darmstadt und Neuwied, Ed. Luchterhand, 1976, 6. Aufl. tla traduzion de Rut Bernardi.

La storia jirà inant tla lezion che vegn.




1. I verbs regolars - Les coniugazions: l indicatif prejent

Chi da la miseria se imagineia che na vita desche chela dl re sie bela y patesc al pensier che l re rata che avei la stenta sie dret per i pueresc.

L ladin standard à, aldò dles desinenzes dl infinitif, 4 coniugazions de verbs regolars:

I -é (cianté)

II -ei (vedei)

III '-e (perde)

IV -ì (dormì)

· La seconda y la terza coniugazion se desferenzieia demé tl infinitif y en pert tl partizip, dutes les autres formes é unfat per tramesdoes les coniugazions.

· La pruma y la cuarta coniugazion à n sotgrup de verbs con infis (Ib: -ei-, ie abiteie; IVb -esc-, ie capesce). Chest infis uniformeia l azent sun la desinenza dl verb. Al é per chel limité a la 1., 2. y 3. persona dl singolar y 3. dl plural dl prejent indicatif y congiuntif y al imperatif singolar. Dutes les autres formes é unfat de cheles dles coniugazions Ia y IVa y ne vegn per chel nia desferenziedes. Tles coniugazions Ib y IVb toma ite la maioura pert di neologisms.

Desinenzes dl indicatif prejent:

Ia

Ib

II = III

IVa

IVb

-e

-es

-a

-on

-eis

-a

-eie

-eies

-eia

-on

-eis

-eia

-e

-es

---

-on

-eis

---

-e

-es

---

-ion

-ieis

---

-esce

-esces

-esc

-ion

-ieis

-esc

Met averda!

· Les formes dl singolar y dla 3. persona dl plural é azentedes sun la raisc (con la ezezion dles coniugazions Ib y IVb, che é dutes azentedes sun la desinenza), cheles dla 1. y 2. persona dl plural sun la desinenza.

Indicatif prejent - posizion normala

 

-ei

'-e

 

Ia

Ib

II

III

IVa

IVb

1

ciante

informeie

veide

perde

dorme

capesce

2

ciantes

informeies

veides

perdes

dormes

capesces

3

cianta

informeia

veid

perd

dorm

capesc

1

cianton

informon

vedon

perdon

dormion

capion

2

cianteis

informeis

vedeis

perdeis

dormieis

capieis

3

cianta

informeia

veid

perd

dorm

capesc

Indicatif prejent - inverscion

1

cianti

informeii

veidi

perdi

dormi

capesci

2

cianteste

informeieste

veideste

perdeste

dormeste

capesceste

3

ciàntel

ciàntela

informéiel

informéiela

veidel

veidela

pérdel

pérdela

dòrmel

dòrmela

capéscel

capéscela

1

ciantonse

informonse

vedonse

perdonse

dormionse

capionse

2

cianteise

informeise

vedeise

perdeise

dormieise

capieise

3

ciàntei

ciànteles

informéiei

informéieles

veidei

veideles

pérdei

pérdeles

dòrmei

dòrmeles

capéscei

capésceles

 

ciànten

informéien

veiden

pérden

dòrmen

capéscen

Met averda!

La 3. persona di verbs dla II y dla III coniugazion mantegn l consonant sonant dl infinitif ence junsom a la parola (se gode: al se god; zede: al zed; erde: l fuech erd).

Cfr ence GLS pl. 27.

Indicatif prejent di verbs reflessifs

Posizion normala

Inverscion

Ie me desmentie

me desmentii

Tu te desmenties

te desmentieste

el / ela se desmentia

se desméntiel / desméntiela

nos nes / (se) desmention

nes / se desmentionse

vos ves / (se) desmentieis

ves / se desmentieise

ei / eles se desmentia

se desméntiei / se desméntieles

an se desmentia

se desméntien


endò al indesc dla lezion


Eserzize (4.1) - Metede tl prejent i verbs anter cramples y scrivede laprò l pronom personal can che al é debujegn.

La volp y l corf

La volp (avei) ______ endò n iade fam. Te chela (vedei) _________ n corf sun n aidin che se (tegnì) ______ n toch de ciajuel tl bech. «Chel me savessa ______ bon», se (pensé) __________, y ti (scraié) ______ al corf: «Tant bel che (ester) ______! Sce ti cianté (ester) ______ tant bel co che (cialé fora) ______________ spo (ester) ______ l plu bel de duc i uciei.»

Eserzize (4.2) - Metede tl prejent i verbs anter cramples y scrivede laprò l pronom personal can che al é debujegn.

Na vijita de na delegazion dla scola ladina en Sardegna - n program rich y interessant

L prum di tla Sardegna (ester) _______ na gran festa.

I autri doi dis ti (vegnì) ___________ dedichés a la scola.

Per i studenc de Urtijei, Fascia y Cortina, che (studié) __________ tles sezions dl ziplé y dla tislaria, (vegnì) ___________ organisé l'elaborazion de n projet.

Les mutans dla sezion tessila da Cortina va endere a Samugheo, n pice paisc te mez a la Sardegna, olà che al é vegnù davert na scola d'ert con l scomenciament de chest ann de scola.

La jent dl post (ester) ________ scempla, daverta a la comunicazion, pleina de valours de vita y de umanité. L pice paisc é emportant per l laour da tescere, vigni familia (avei) ______ te ciasa n telé y duc (ester bon) ____________ da tiesce.

Tl museum dl stof y dl drap (vegnì) _______ la scola d'Ampez saludeda con gran amizizia dal ombolt dl paisc Graziano Salis y dal dirighent dla scola d'ert d'Oristano, che la (prejenté) __________ al paisc con creta y entusiasm.

L secont paisc che les mutans da Cortina (vijité) ___________deberiada con i compagns dla Sardegna é Busachi, n luech scialdi tipich. Les eles de na certa eté (se vestì) ___________ ence da vignidì l costum tradizional dl post, rich de colours y decorazions. Te na gliejia desconsacreda che à inom «Conventu», (giaté lerch) _____________ l museum dl vestiment tradizional y dla laorazion dl lin.

L program dret rich, va inant con na bela jita a Tharros y a duta l'area archeologica. Tharros é na vedla zité fenicia y cie che an (vedei) __________ aldidancuei é la zité romana dl'eté dl imper. Les colones dl templ blances che à via dedò l mer brum y chiet, la penijola dl Sinis che (dessegné) ___________ con gran armonia l lim anter ciel, ega y tera con la tor de San Jan, (ester) ____ n gran cheder depent da la natura. Tl sit nuragich de Santa Cristina (spaziré) _____________ anter murs, peres, costruzions sot tera y i gragn legns d'olif che fej ombria. L'ultim di de sojornanza ti (vegnì) ___________ dediché a la vijita de Cagliari y dl museum archeologich dla zité.

Da nos tles Dolomites (ester) ___________ ciamò invern, mo a n'ora de jol da ciasa (ester) _________ bele aisciuda, la natura (se descedé) ___________ fora liegra y da colours. Duc s'aodon che ala (porté) _________ fruc tla colaborazion artistica y tles amizizies.

La Sartiglia

Studenc y professours à abù la fortuna de podei tó pert a la manifestazion plu conesciuda de origin medievala, che (vegnì) ________ ciamò tegnuda te n raion mediteran. Chesc palio (avei) ____ inom «La Sartiglia» y (vegnì) ________ organisé la Domenia Grassa dai paurs y l ultim di de Carnescè dai tisleri. Les does giostres (ester) ___ trames does unfat.

Entourn mesdì (mete man) _____________ la «vestizione», n rit dret solen y lonch; chesta zerimonia é plena de simbologies. Les «massaieddas», n grup de joenes regoledes con l costum tradizional, (vestì su) ___________ l prum ciavalier y vegn avisedes dai conseis de «la massaia», femena dl president dl grup di tisleri. L ciavalier vegn vestì su per la gara di ciavai, al mess stè sentè sun n scagn posizioné aut sun na meisa y ne pò nia aziché via per tera enchin a la fin dla manifestazion. A la fin de chest ritual (sauté) ___________ l «camponidori» (enscì ti dìjen al prum ciavalier) sun l ciaval y vegn dapò saludé con festa dal bate dles mans de chi che (cialé pro) _____________. Con n smaz de violes y de mamoles ti dàl dapò la benediscion al truep publich prejent.

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: curs-ls@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla lezion


Fonetica: Cl-, Gl-, -dl-

La storia met man dant da cincent agn tla court de n re.

... compagns dl re y compagns fauc, eles, de beles y de pericolouses, y vin y entourn l palaz via jent che ne savova da fé nia auter che da paié dut chest.

Per ladin se muda la U curta y la O longia latines (ó dl latin volgar) te -ou- te chisc caji:

1. Tla ultima (o unica) silba dla parola ladina. Te chesta tipologia tómel ence i agetifs che per talian à la desinenza -oso.

N louf golous y soul

WL pl. 38, 39, 41

2. Dant da -R te dutes les posizions

L sartour sourt al laour

L amour per l valour dl dotour

La saour dla tourta te fourn

WL, pl. 40 b), d), 41

LS

Fascian

Gherdeina

Badiot

Fodom

Ampez

1.

         

Louf

Louf

Lëuf

Lu

Louf

Loo

Golous

Golous

Gulëus

Golus

Golous

Goros

Soul

Soul

Sëul

Su

Soul

Sol

2

         

Sartour

Sartor

sartëur

Sartù

Sartou

sartuó

Sourt

Sort

Sëurt

Surt

Sourt

sordo

Laour

Laor

Lëur

Laûr

Laour

laoro

           

Amour

Amor

Amor

Amur

Amour

Amor

Valour

Valor

Valor

Valur

Valour

Valor

Dotour

Dotor

Dutor

Dotur

Dotor

Dotor

           

Saour

Saor

Sëur

Saù

Sou

Saó

Tourta

Torta

Tëurta

Turta

Tourta

Torta

Fourn

Forn

Fëur

Fur

Fourn

Forno

Emplù él da recordé ence che:

1a.: la desinenza -un dl badiot che deventa -on tl standard:

LS: Na azion da bon campion BAD: na aziun da bun campiun

1b.: la combinazion -ëu- dant -r- tla penultima silba dl gherdeina deventa -o- tl standard

LS: Adora laora l mone GHE: Adëura lëura l mëune

2. l -u- nia tonich dl gherdeina deventa generalmenter -o- tl standard:

LS: Sté a soredl pro fontana con l muliné GHE: Sté a surëdl pro funtana cun l muliné

endò al indesc dla lezion


Eserzize (4.3) - Preibel scrivede pro les paroles che vegn dant chilò dessot de ciun idiom che ales é y fajede la traduzion tl ladin standard.

 

Idiom

LS

Ativaziun

   

biliun

   

blocada

   

bolëta

   

centenà

   

cëura

   

ciaciadëur

   

ćiamp

   

ćiantadù

   

congiunziun

   

cu

   

crousc

   

dessora

   

dëuc

   

nsous

   

ezeziun

   

fourcia

   

furiós

   

jurnalist

   

laûr

   

massëur

   

nusc

   

pastelnadù

   

pelous

   

promoziun

   

valor

   

venidëur

   

vergognus

   

vijitador

   

zesciun

   

zumpradëur

   

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: curs-ls@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla lezion


Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003