![]() |
I verbs regolars - Les coniugazions: l indicatif prejent, fonetica: -U- > -ou-
|
Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom. |
|
L'America ne é inió Ie é audì chesta storia da n el che conta stories. Plu iadesc ti éi dit che i ne creie nia a sia storia. "Vos mentieis", ti éi dit, "Vos trapoleis, Vos fantineis, Vos engianeis." Chest ne ti fajova deguna fazion. El contova bel plan inant y canche ie scraiove: "Baujaron che i seis, trapolon che i seis, mat che i seis, embroion che i seis!", me cialòvel giut, scassova l cef, grignolova trist y dijova dapò tant sotousc che i me daudove belau: "L'America ne é inió." Per l consolé ti éi empermetù de scrive su sia storia: Ala met man dant da cincent agn tla court de n re, dl re dla Spagna. N palaz, seida y veluch, or, arjent, berbes, corones, ciandeiles, fanc y fanceles; cortejans che al sclaié di se ficia un l auter les sables ti ventri, che la seira dant se à trat les maneces d'onour dant ai piesc. Sun la tor vardians che sona les trombetes. Y coriers che sauta ju de ciaval, y coriers che se smaca te sela, compagns dl re y compagns fauc, eles, de beles y de pericolouses, y vin y entourn l palaz via jent che ne savova da fé nia auter che da paié dut chest. Ma ence l re ne savova da fé nia auter che da vive enscì y coche en viv ence, unfat sce tla richeza o tla stenta, sce a Madrid, Barcelona o chi sà olà, a la fin él empò vigni di l medem y en se stufa. Enscì se enmagineia la jent, che sta enzaul, che Barcelona sie tant bela, y la jent de Barcelona volessa forené i ne sé nia olà. Chi da la miseria se imagineia che na vita desche chela dl re sie bela y patesc al pensier che l re rata che avei la stenta sie dret per i pueresc. Da doman leva l re, da seira va l re te let y via per l di se stúfel con si festidesc, con si fanc, con sie or, arjent, veluch, sia seida, se stufa con sies ciandeiles. Sie let é na marevueia, ma plu che dormì laite ne pòssen ence de no. I fanc s'enjenedleia da doman dret dassen, vigni di da doman dagnora unfat. L re é usé a chest y ne ti ciala nience plu. Zachei ti dà la pirona, zachei ti da l cortel, zachei ti sburla permez l scagn, la jent che rejona con el ti dij maesté y truepes de beles paroles laprò, ma scenó nia. Mai ne ti dij zachei: "Totl che te ies, n macaron ieste", y dut cie che ai ti dij encuei ti ài bele dit inier. Enscì éla.... Tout fora da: Peter Bichsel, Kindergeschichten. Darmstadt und Neuwied, Ed. Luchterhand, 1976, 6. Aufl. tla traduzion de Rut Bernardi. La storia jirà inant tla lezion che vegn. |
1. I verbs regolars - Les coniugazions: l indicatif prejent
Chi da la miseria se imagineia che na vita desche chela dl re sie bela y patesc al pensier che l re rata che avei la stenta sie dret per i pueresc.
L ladin standard à, aldò dles desinenzes dl infinitif, 4 coniugazions de verbs regolars:
|
I -é (cianté) |
II -ei (vedei) |
III '-e (perde) |
IV -ì (dormì) |
· La seconda y la terza coniugazion se desferenzieia demé tl infinitif y en pert tl partizip, dutes les autres formes é unfat per tramesdoes les coniugazions.
· La pruma y la cuarta coniugazion à n sotgrup de verbs con infis (Ib: -ei-, ie abiteie; IVb -esc-, ie capesce). Chest infis uniformeia l azent sun la desinenza dl verb. Al é per chel limité a la 1., 2. y 3. persona dl singolar y 3. dl plural dl prejent indicatif y congiuntif y al imperatif singolar. Dutes les autres formes é unfat de cheles dles coniugazions Ia y IVa y ne vegn per chel nia desferenziedes. Tles coniugazions Ib y IVb toma ite la maioura pert di neologisms.
Desinenzes dl indicatif prejent:
I. -é II. -ei III. -e IV. -ì
|
Ia |
Ib |
II = III |
IVa |
IVb |
|
-e -es -a -on -eis -a |
-eie -eies -eia -on -eis -eia |
-e -es --- -on -eis --- |
-e -es --- -ion -ieis --- |
-esce -esces -esc -ion -ieis -esc |
Met averda!
· Les formes dl singolar y dla 3. persona dl plural é azentedes sun la raisc (con la ezezion dles coniugazions Ib y IVb, che é dutes azentedes sun la desinenza), cheles dla 1. y 2. persona dl plural sun la desinenza.
Indicatif prejent - posizion normala
|
-é |
-é |
-ei |
'-e |
-ì |
-ì |
|
|
Ia |
Ib |
II |
III |
IVa |
IVb |
|
|
1 |
ciante |
informeie |
veide |
perde |
dorme |
capesce |
|
2 |
ciantes |
informeies |
veides |
perdes |
dormes |
capesces |
|
3 |
cianta |
informeia |
veid |
perd |
dorm |
capesc |
|
1 |
cianton |
informon |
vedon |
perdon |
dormion |
capion |
|
2 |
cianteis |
informeis |
vedeis |
perdeis |
dormieis |
capieis |
|
3 |
cianta |
informeia |
veid |
perd |
dorm |
capesc |
Indicatif prejent - inverscion
|
1 |
cianti |
informeii |
veidi |
perdi |
dormi |
capesci |
|
2 |
cianteste |
informeieste |
veideste |
perdeste |
dormeste |
capesceste |
|
3 |
ciàntel ciàntela |
informéiel informéiela |
veidel veidela |
pérdel pérdela |
dòrmel dòrmela |
capéscel capéscela |
|
1 |
ciantonse |
informonse |
vedonse |
perdonse |
dormionse |
capionse |
|
2 |
cianteise |
informeise |
vedeise |
perdeise |
dormieise |
capieise |
|
3 |
ciàntei ciànteles |
informéiei informéieles |
veidei veideles |
pérdei pérdeles |
dòrmei dòrmeles |
capéscei capésceles |
|
ciànten |
informéien |
veiden |
pérden |
dòrmen |
capéscen |
Met averda!
La 3. persona di verbs dla II y dla III coniugazion mantegn l consonant sonant dl infinitif ence junsom a la parola (se gode: al se god; zede: al zed; erde: l fuech erd).
Cfr ence GLS pl. 27.
Indicatif prejent di verbs reflessifs
|
Posizion normala |
Inverscion |
|
Ie me desmentie |
me desmentii |
|
Tu te desmenties |
te desmentieste |
|
el / ela se desmentia |
se desméntiel / desméntiela |
|
nos nes / (se) desmention |
nes / se desmentionse |
|
vos ves / (se) desmentieis |
ves / se desmentieise |
|
ei / eles se desmentia |
se desméntiei / se desméntieles |
|
an se desmentia |
se desméntien |
Eserzize (4.1) - Metede tl prejent i verbs anter cramples y scrivede laprò l pronom personal can che al é debujegn.
La volp y l corf
La volp (avei) ______ endò n iade fam. Te chela (vedei) _________ n corf sun n aidin che se (tegnì) ______ n toch de ciajuel tl bech. «Chel me savessa ______ bon», se (pensé) __________, y ti (scraié) ______ al corf: «Tant bel che (ester) ______! Sce ti cianté (ester) ______ tant bel co che (cialé fora) ______________ spo (ester) ______ l plu bel de duc i uciei.»
Eserzize (4.2) - Metede tl prejent i verbs anter cramples y scrivede laprò l pronom personal can che al é debujegn.
Na vijita de na delegazion dla scola ladina en Sardegna - n program rich y interessant
L prum di tla Sardegna (ester) _______ na gran festa.
I autri doi dis ti (vegnì) ___________ dedichés a la scola.
Per i studenc de Urtijei, Fascia y Cortina, che (studié) __________ tles sezions dl ziplé y dla tislaria, (vegnì) ___________ organisé l'elaborazion de n projet.
Les mutans dla sezion tessila da Cortina va endere a Samugheo, n pice paisc te mez a la Sardegna, olà che al é vegnù davert na scola d'ert con l scomenciament de chest ann de scola.
La jent dl post (ester) ________ scempla, daverta a la comunicazion, pleina de valours de vita y de umanité. L pice paisc é emportant per l laour da tescere, vigni familia (avei) ______ te ciasa n telé y duc (ester bon) ____________ da tiesce.
Tl museum dl stof y dl drap (vegnì) _______ la scola d'Ampez saludeda con gran amizizia dal ombolt dl paisc Graziano Salis y dal dirighent dla scola d'ert d'Oristano, che la (prejenté) __________ al paisc con creta y entusiasm.
L secont paisc che les mutans da Cortina (vijité) ___________deberiada con i compagns dla Sardegna é Busachi, n luech scialdi tipich. Les eles de na certa eté (se vestì) ___________ ence da vignidì l costum tradizional dl post, rich de colours y decorazions. Te na gliejia desconsacreda che à inom «Conventu», (giaté lerch) _____________ l museum dl vestiment tradizional y dla laorazion dl lin.
L program dret rich, va inant con na bela jita a Tharros y a duta l'area archeologica. Tharros é na vedla zité fenicia y cie che an (vedei) __________ aldidancuei é la zité romana dl'eté dl imper. Les colones dl templ blances che à via dedò l mer brum y chiet, la penijola dl Sinis che (dessegné) ___________ con gran armonia l lim anter ciel, ega y tera con la tor de San Jan, (ester) ____ n gran cheder depent da la natura. Tl sit nuragich de Santa Cristina (spaziré) _____________ anter murs, peres, costruzions sot tera y i gragn legns d'olif che fej ombria. L'ultim di de sojornanza ti (vegnì) ___________ dediché a la vijita de Cagliari y dl museum archeologich dla zité.
Da nos tles Dolomites (ester) ___________ ciamò invern, mo a n'ora de jol da ciasa (ester) _________ bele aisciuda, la natura (se descedé) ___________ fora liegra y da colours. Duc s'aodon che ala (porté) _________ fruc tla colaborazion artistica y tles amizizies.
La Sartiglia
Studenc y professours à abù la fortuna de podei tó pert a la manifestazion plu conesciuda de origin medievala, che (vegnì) ________ ciamò tegnuda te n raion mediteran. Chesc palio (avei) ____ inom «La Sartiglia» y (vegnì) ________ organisé la Domenia Grassa dai paurs y l ultim di de Carnescè dai tisleri. Les does giostres (ester) ___ trames does unfat.
Entourn mesdì (mete man) _____________ la «vestizione», n rit dret solen y lonch; chesta zerimonia é plena de simbologies. Les «massaieddas», n grup de joenes regoledes con l costum tradizional, (vestì su) ___________ l prum ciavalier y vegn avisedes dai conseis de «la massaia», femena dl president dl grup di tisleri. L ciavalier vegn vestì su per la gara di ciavai, al mess stè sentè sun n scagn posizioné aut sun na meisa y ne pò nia aziché via per tera enchin a la fin dla manifestazion. A la fin de chest ritual (sauté) ___________ l «camponidori» (enscì ti dìjen al prum ciavalier) sun l ciaval y vegn dapò saludé con festa dal bate dles mans de chi che (cialé pro) _____________. Con n smaz de violes y de mamoles ti dàl dapò la benediscion al truep publich prejent.
Istruzions per fé
i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les
domandes al professour tres e-mail: curs-ls@noeles.net
Per mané ite plu
saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl
eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de
completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder
"oget"!
La storia met man dant da cincent agn tla court de n re.
... compagns dl re y compagns fauc, eles, de beles y de pericolouses, y vin y entourn l palaz via jent che ne savova da fé nia auter che da paié dut chest.
Per ladin se muda la U curta y la O longia latines (ó dl latin volgar) te -ou- te chisc caji:
|
1. Tla ultima (o unica) silba dla parola ladina. Te chesta tipologia tómel ence i agetifs che per talian à la desinenza -oso. |
N louf golous y soul |
WL pl. 38, 39, 41 |
|
2. Dant da -R te dutes les posizions |
L sartour sourt al laour L amour per l valour dl dotour La saour dla tourta te fourn |
WL, pl. 40 b), d), 41 |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
1. |
|||||
|
Louf |
Louf |
Lëuf |
Lu |
Louf |
Loo |
|
Golous |
Golous |
Gulëus |
Golus |
Golous |
Goros |
|
Soul |
Soul |
Sëul |
Su |
Soul |
Sol |
|
2 |
|||||
|
Sartour |
Sartor |
sartëur |
Sartù |
Sartou |
sartuó |
|
Sourt |
Sort |
Sëurt |
Surt |
Sourt |
sordo |
|
Laour |
Laor |
Lëur |
Laûr |
Laour |
laoro |
|
Amour |
Amor |
Amor |
Amur |
Amour |
Amor |
|
Valour |
Valor |
Valor |
Valur |
Valour |
Valor |
|
Dotour |
Dotor |
Dutor |
Dotur |
Dotor |
Dotor |
|
Saour |
Saor |
Sëur |
Saù |
Sou |
Saó |
|
Tourta |
Torta |
Tëurta |
Turta |
Tourta |
Torta |
|
Fourn |
Forn |
Fëur |
Fur |
Fourn |
Forno |
Emplù él da recordé ence che:
1a.: la desinenza -un dl badiot che deventa -on tl standard:
LS: Na azion da bon campion BAD: na aziun da bun campiun
1b.: la combinazion -ëu- dant -r- tla penultima silba dl gherdeina deventa -o- tl standard
LS: Adora laora l mone GHE: Adëura lëura l mëune
2. l -u- nia tonich dl gherdeina deventa generalmenter -o- tl standard:
LS: Sté a soredl pro fontana con l muliné GHE: Sté a surëdl pro funtana cun l muliné
Eserzize (4.3) - Preibel scrivede pro les paroles che vegn dant chilò dessot de ciun idiom che ales é y fajede la traduzion tl ladin standard.
|
Idiom |
LS |
|
|
Ativaziun |
||
|
biliun |
||
|
blocada |
||
|
bolëta |
||
|
centenà |
||
|
cëura |
||
|
ciaciadëur |
||
|
ćiamp |
||
|
ćiantadù |
||
|
congiunziun |
||
|
cu |
||
|
crousc |
||
|
dessora |
||
|
dëuc |
||
|
nsous |
||
|
ezeziun |
||
|
fourcia |
||
|
furiós |
||
|
jurnalist |
||
|
laûr |
||
|
massëur |
||
|
nusc |
||
|
pastelnadù |
||
|
pelous |
||
|
promoziun |
||
|
valor |
||
|
venidëur |
||
|
vergognus |
||
|
vijitador |
||
|
zesciun |
||
|
zumpradëur |
Istruzions per fé
i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les
domandes al professour tres e-mail: curs-ls@noeles.net
Per mané ite plu
saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl
eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de
completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder
"oget"!
Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003