![]() |
Te chesta lezion végnel porté dant n valgugn fenomens fonetics y eserzizes per renforzé cie che é bele vegnù traté. Con la morfologia y la sintassa jironse inant l iade che vegn. Laprò él ciamò la seconda y maioura pert dl test L'America ne é inió scomencé tla lezion passeda. Toledeves dlaorela de l lieje ajache al é bel y al vegnirà adoré per laoré plu inant. Sce al é paroles che i ne enteneis nia, damanede preibel na traduzion a vosc professours.
|
Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom. |
|
La figura dl beat Freinademetz conteda dal vescul
tres sies letres L referat tegnù enseira a Bulsan tl zenter pastoral dla diozeja dal vescul Wilhelm Egger persoura la figura dl miscionar beat Ujöp Freinademetz, à dassen plajù al publich metù adum da ladins, todesc y talians. An veid che l vescul crei tla personalité dl beat Freinademetz y se proa che la organisazion per la santificazion dl beat, ai 5 de otober, garate ben. Con n lingaz scempl y linear àl fat n cheder dl beat mostran su souraldut l spirit miscionar, sia cura dles animes y sie enchersciadum do chi da ciasa y sia valeda ladina, la bela Val Badia. |
Per ladin se muda la E curta latina te -ie- te chisc caji:
|
1. Sovenz can che al fova te na silba averta (latina) |
Lieje sot l ciel |
WL pl. 42, 44 |
|
2. Dinrer can che ala fova te na silba scluta (latina) |
Se ciolé la viesta sun l piet |
WL, pl 43, 44 |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Bad./Mar. |
Fodom |
Ampez |
|
1. |
|||||
|
Ciel |
Ciel |
Ciel |
Ci / cil |
Ciel |
Ziel(o) |
|
Lieje |
Lejer |
Liejer |
Lì |
Lieje |
Liese |
|
2. |
|||||
|
Viesta |
Viesta |
Viesta |
Iesta |
Viesta |
Peto |
|
Piet |
piet |
piet |
Piet |
Piet |
(viest-) |
Per ladin deventa la E curta latina -e- te chisc caji:
|
1. Sovenz can che al fova te na silba scluta (latina) |
Fé na festa da les set da seira Perde alberch d'invern |
WL pl. 43, 44 |
|
2. Dinrer can che ala fova te na silba daverta latina |
Pojé l pe sun na pera |
WL, pl 43, 44 |
|
3. Dant da n consonant nasal |
L temp de jì a marena |
WL, pl 43, 44 |
|
Ls |
Fascian |
Gherdeina |
Bad./Mar. |
Fodom |
Ampez |
|
1. |
|||||
|
Festa |
festa |
festa |
festa |
festa |
festa |
|
Set |
set |
set |
set |
set |
sete |
|
Perde |
perder |
pierder |
perde |
pierde |
perde |
|
Alberch |
alberch |
albierch |
alberch |
albierch |
albergo |
|
Invern |
invern |
inviern |
invern |
inviern |
inverno |
|
2. |
|||||
|
Pe |
pe |
pe |
pe |
pe |
pè |
|
Pera |
pera |
piera |
pera |
pièra |
pera / piera |
|
3. |
|||||
|
Temp |
temp |
tëmp |
tëmp / tomp |
temp |
tenpo |
|
Marena |
marena |
marënda |
marëna / marena |
marëna |
merenda |
E > -ei-
An veid che l vescul crei tla personalité dl beat Freinademetz
Per ladin se muda la E longia y I curta latines toniches (é volgara) te -ei- can che:
|
1. - Ales fova te na silba (latina) daverta y - ales é tla ultima (o unica) o penultima silba dla parola ladina; - ales é dant da -r- y dant da -n- nia en posizion finala. |
- Beive neif da la seit - Seidesc eles fej teila te boteiga - Da seira n peir da ceina |
WL pl 33, 34, 35, 37 |
|
2. Tla combinazion é +I curt (dal latin I curt + C, GJ, DJ, LJ, ...). I idioms à la desinenza -ea o -eia. Te chest grup abìnen la III persona di verbs dla coniugazion Ib che, dlongia verbs arpés, tol ite ence trueps neologisms. |
- Al fotografeia la coreia sun breia - Al telefoneia y informeia |
WL, pl 35 |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
1. |
|||||
|
Beive |
beiver |
bever |
bëre |
beibe |
bée |
|
Neif |
neif |
nëif |
nëi |
nei |
gnee |
|
Seit |
seit |
ajëi |
sëi |
sei |
siéde |
|
Seidesc |
seidesc |
sëidesc |
sëdesc |
sëdesc |
sédesc |
|
Teila |
teila |
tëila |
tera / tëra |
tëla |
tera |
|
Boteiga |
boteiga |
butëiga |
botëga |
boteiga |
botega |
|
Seira |
sera |
sëira |
sëra |
sëra |
sera |
|
Peir |
peir |
pëir |
për |
peier |
pero |
|
Ceina |
cena |
cëina |
cëna |
cëna |
zena |
|
2. |
|||||
|
Fotografeia |
fotografea |
fotografea |
fotografëia |
fotografeia |
fotografea |
|
Breia |
brea |
brëia |
brëia |
breia |
brea |
|
Coreia |
corea |
curea |
curëia |
coreia |
corea |
L referat à scialdi plajù. Con n
lingaz scempl y linear à l vescul fat n cheder dl beat.
-PL-, -BL-, -FL-
|
I grups latins -PL-, -BL-, -FL- é conservés tl ladin standard sciche ence tla maiour pert di idioms. Tl fascian y tl ampezan se à chisc endere svilupé inant te -pi-, -bi- y -fi-. |
Plù plajei per les plantes. Sblanchejé de blanch l tablé. Soflé n floch sun la flama. |
WL, pl. 61, tab. 27. |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
Plu |
Più |
plu |
Plü |
Plu |
Pì |
|
Plajei |
Piajer |
Plajëi |
Plajëi |
Plajei |
Piazér |
|
Planta |
Pianta |
Planta |
Planta |
Planta |
Pianta |
|
Sblanchejé |
Sbianchejèr |
Sblanchejé |
Sblancoié |
Sblanchejé |
Sbianchisà |
|
Blanch |
Bianch |
Blanch |
Blanch |
Blanch |
Bianco |
|
Tablé |
Tobià |
Tublà |
Tablé |
Tablé |
Toulà |
|
Soflé |
Sofièr |
Suflé |
Soflé |
Soflé |
Sofià |
|
Floch |
Fioch |
Floch |
Floch |
Floch |
Fiòco |
|
Flama |
Fiama |
Flama |
Flama |
Flama |
fiama |
5.1) Eserzize - Emplenide i vuec con i articui y les preposizions che é debujegn.
... vescul é vegnù prejenté ...... presidenta ... Consulta per ... Ladins ... Bulsan y aconsiadoura te chest comun, Dolores Dariz. Pueces paroles de rengraziament dantfora y do atira ... parola ... vescul. Sie referat à tout ite does pertes: la pruma ... curta biografia ... beat fata per todesch, la seconda (per talian) na riflescion ...... spirit ... miscionar che fajova dut cant ...... lum ... fede. Nasciù ... 1852 ... Badia, si studes tl seminar de Persenon, olà che al à ciamò messù fé d'autri doi agn de scola elementara per emparé ... todesch. ... seminar da enlaouta vegnìvel rejoné dassen ... miscions per gauja ...... professour che conesciova ben l miscionar Comboni. ... chest clima él nasciù la cherdeda miscionara ... beat. ... iade deventé preve y entratant che al fova caplan a San Martin tla Val Badia él vegnù a conesce l fundadour ... miscionars verbic, Arnold Jansen, con chel che al s'ova enconté ... convent di capuzineri a Persenon, can che Jansen vegniva zeruch ...... viade ... Roma. L joen caplan messova dantfora damané ... autorisazion a sie vescul da Persenon. ...... domanda de Freinademetz à l vescul responù enscì: "Desche vescul ... diozesa diji de no, ma sciche vescul catolich diji de scì. ... vescul savova che Freinademetz fajova dret ben sie laour sciche caplan a San Martin, ... jent vegniva enchinamai da Funés ca per audì sies perdiches. Dret bon sie raport con ... scolés da San Martin. Al é enscì pié via per ... vita nueva da miscionar. Da empruma ... Olanda per emparé i lingac, ma bele a Dispruch se sentìvel da spavent soul y sforzé a rejoné badiot demé con se enstes.
5.2) Eserzize - Scrivede les formes plurales dles paroles che vegn do y fajede l mascolin o respetivamenter l feminin dles formes che pò avei doi jendri.
|
Aconsiadoura |
|||
|
Autorisazion |
|||
|
Badiot |
|||
|
Beat |
|||
|
Catolica |
|||
|
Chest |
|||
|
Curt |
|||
|
Diozesa |
|||
|
Enstes |
|||
|
Iade |
|||
|
Jent |
|||
|
Lingaz |
|||
|
Miscions |
|||
|
Nasciù |
|||
|
Nueva |
|||
|
Parola |
|||
|
Pastoral |
|||
|
Prejenté |
|||
|
Referat |
|||
|
Scolera |
|||
|
Sforzé |
|||
|
Soul |
|||
|
Spirit |
|||
|
Stude |
|||
|
Todescia |
|||
|
Vescul |
|||
|
Viade |
5.3) Eserzize - Scomencede i pensiers che vegn do con les formes scrites da na man via.
L beat Freinademetz la val Badia y la tera de miscion, la Cina.
L vescul à recordé l miscionar y sie atacament a chi de ciasa. Tla seconda pert
L beat é scialdi lié ence a sie bel lingaz badiot. Ence a sie bel lingaz badiot
Al scriv letres a chi de ciasa. Dagnora
Al recorda sie paisc de Badia Dantaldut
Al à giaté la scincunda dla fe. Iló
Al dij enscì. Enscì
"An se salva plu saurì te paisc cristians che te chi pagans". Plù saurì
Al se astila sciche n cineis. Per rejoné y traté sciche al toca i cineisc
An veid tresfora sie gran sentiment ladin y sie amour "alla bella Ladinia". Da les letres
5.4) Eserzize - Do avei liet l test responede per ladin a les domandes che vegn do. Per respone cléchel 1 o 2 freses completes.
Tanti oggetti colorati
Colore, colore, ancora colore. Non è una nuova moda, ma una scelta decorativa sempre attuale che permette di arredare in modo molto vario le case.
Ogni epoca ha amato alcune tonalità di colore, ne ha rifiutate altre e ha introdotto nuove sfumature di colore. Per usare il colore nelle case è necessario avere insieme coraggio e molta attenzione.
Si può partire dal colore preferito e di lì introdurre gli accostamenti di colore più adatti.
Ogni colore ha un effetto diverso du si noi: il blu è riposante, ci fa sentire bene, ci rilassa.
Il verde rappresenta l'equilibrio e ci fa pensare alla natura. Il giallo è molto stimolante e favorisce l'energia. Con il colore rosso associamo emozioni forti, come la passione e l'ira. Ma il rosso fa venire in mente il pericolo e la forza.
I colori non solo richiamano in noi senszioni emotive, ma hanno anche il potere di trasformare la casa e le sue stanze: possono infatti renderle più grandi o più piccole ai nostri occhi.
1. Cosa ci permette l'uso del colore nelle case?
2. Come si differenzia un'epoca dall'altra rispetto all'uso dei colori? (3 informazioni)
3. Che cosa ci vuole per usare il colore nelle case?
4. Che effetto hanno su di noi il blu e il giallo?
5. Cosa associamo al colore rosso e cosa ci fa venire in mente?
6. In che modo i colori possono trasformare le stanze?
5.5) Eserzize - Scrivede na cherta da ti mané a amisc y conescenc contan cie che i fajeis te na giorneda de vacanza (... a pert dormì plu che zenza).
Ie é audì chesta storia da n el che conta stories. Plu iadesc ti éi dit che i ne creie nia a sia storia.
"Vos mentieis", ti éi dit, "Vos trapoleis, Vos fantineis, Vos engianeis."
Chest ne ti fajova deguna fazion. El contova bel plan inant y can che ie scraiove: "Baujaron che i seis, trapolon che i seis, mat che i seis, embroion che i seis!", me cialòvel giut, scassova l cef, grignolova trist y dijova dapò tant sotousc che i me daudove beleche: "L'America ne é inió."
Per l consolé ti éi empermetù de scrive su sia storia:
Ala met man dant da cincent agn tla court de n re, dl re dla Spagna. N palaz, seida y veluch, or, arjent, berbes, corones, ciandeiles, fanc y fanceles; cortejans che al sclaié di se ficia un l auter les sables ti ventri, che la seira dant se à trat les maneces d'onour dant ai piesc. Sun la tor vardians che sona les trombetes. Y coriers che sauta ju de ciaval, y coriers che se smaca te sela, compagns dl re y compagns fauc, eles, de beles y de pericolouses, y vin y entourn l palaz via jent che ne savova da fé nia auter che da paié dut chest.
Ma ence l re ne savova da fé nia auter che da vive enscì y co che an viv ence, unfat sce tla richeza o tla stenta, sce a Madrid, Barcelona o chi sà olà, a la fin él empò vigni di l medem y an se stufa. Enscì se imagineia la jent, che sta enzaul, che Barcelona sie tant bela, y la jent de Barcelona volessa forené i ne sé nia olà.
Chi da la miseria se imagineia che na vita desche chela dl re sie bela y patesc al pensier che l re rata che avei la stenta sie dret per i pueresc.
Da doman leva l re, da seira va l re te let y via per l di se stúfel con si festidesc, con si fanc, con sie or, arjent, veluch, sia seida, se stufa con sies ciandeiles. Sie let é na marevueia, ma plu che dormì laite ne pòssen ence de no.
I fanc s'enjenedleia da doman dret dassen, vigni di da doman dagnora unfat. L re é usé a chest y ne ti ciala nience plu. Zachei ti dà la pirona, zachei ti da l cortel, zachei ti sburla permez l scagn, la jent che rejona con el ti dij maesté y truepes de beles paroles laprò, ma scenó nia.
Mai ne ti dij zachei: "Totl che te ies, n macaron ieste", y dut cie che ai ti dij encuei ti ài bele dit inier.
Enscì éla.
Y perchel se tegn i resc mac de court. Chi pò fé cie che ei vuel y dì cie che ei vuel per fé rì l re y can che al ne é nia plu bon de rì d'ei, i màzel o fej valch d'auter empera.
Enscì òvel n iade n mat che outova entourn les paroles. Chest ti savova da rì al re. Al dijova: "Steemà" empede "maesté", al dijova "lazpa" empede "palaz" y "don bi" empede "bon di".
A mi me sà chest da totl, al re ti savòvel da rì. Mez n ann alalongia ti savòvel da rì, enchin ai set de messel, y ai ot, can che al fova levé y l mat ti ruvova permez ti dijan: "Don bi steemà", à l re dit: "Fora di piesc con chest mat!"
N auter mat, n pice gros, Pepe òvel inom, ti plajova al re enchinamai demè cater dis alalongia. El fajova rì l re con l straiché miel sun i scagns dles signoures y di signours, di princ, di ducs, di barons y di ciavaliers. L cuart di àl straiché miel sun l scagn dl re. Al re ne ti àl nia plu sapù da rì y Pepe ne fova nia plu n mat.
Sun chela se à l re compré l mat plu stramp dl mond. Burt fòvel, megher y gros dut un, lonch y pice unfat, y sia giama ciancia fova storta. Degugn ne savova sce al fova bon de rejoné y sce al fajova demè aposta de ne rejoné nia o sce al fova strum. Sia odleda (1) fova ria, si mus da lunes; la soula cossa davoleibon pro d'el fova si inom: al se clamova Hansl.
La plu burta cossa fova si rì.
Chest ri metova man bel pice y fin, dret sot tl venter, vegniva su desche n soglot, deventova bel plan n rudlé su, fajova vegnì l ce de Hansl bel cuecen, l sofoiova beleche, enchin che al sclopova, jiva undalauter, sclafova, scraiova; dapò pestòvel laprò y balova y riova; y demè l re ova legreza de chest, i autri giatova na ciera, scomenciova a zitré y se temova. Y can che la jent entourn l ciastel via audiva l rì, saròvei les portes y les finestres, sarova les boteighes, metova i mutons te let y se stopova les oredles con ceira.
L rì de Hansl fova l piec che an podova se imaginé.
L re podova dì cie che al volova, Hansl riova.
L re dijova cosses che ne fova net nia da rì, ma Hansl riova. Y n bel di à l re dit: "Hansl, ie te lasce taché su."
Y Hansl riova, scraiova, riova plu che mai.
Enscì à l re comané de taché su Hansl l di do. Al à lascé fé su na fourcia y al fova segur de chel che al fajova. El volova audì rian Hansl dant fourcia. Dapò àl comané duta la jent de vegnì a ti cialé al burt (4) juech. Ma la jent se asconova y sarova si usc, y da doman fova l re soul con l boia, i fanc y Hansl che riova.
Y el ti scraiova ai fanc: "Jide a me tò la jent!" I fanc chirova te duta la zité ma ai ne abinova degugn y l re fova dessené y Hansl riova.
Dapò à i fanc finalmenter abiné n mut che ai à streflé enchin dant l re. L mut fova pice, blanchic y spave y l re à mostré sun la fourcia y ti à comané de cialé pro. L mut à cialé sun la fourcia y riova, batova les mans, fova enmarevueié y à dit: "Vos messeis ester n re valent sce i fajeis su na scafa per pargaros (5). Cialede demè, doi se à bele senté lassoura."
"Tu ies n totl", à dit l re, "co aste pa inom?"
"Ie son n totl, signour re y i é inom Colombo, mia oma me dij Colombin."
"De n totl che te ies", à dit l re, "chiló végnel taché su zachei."
"Co àl pa inom?" à damané Colombin y can che al à audì l inom àl dit: "N bel inom, Hansl se clàmel donca. Co pòssen pa taché su n el che à tant n bel inom?"
"Al ri tant da sgricé", à dit l re y ti à comané a Hansl de rì y Hansl à rit doi iadesc tant burt dl di dant.
Colombin se fajova de marevueia y dapò àl dit: "Signour, Ves sa pa chest da sgricé?" L re cialova demè enscì ca y ne fova nia bon de respone y Colombin é ju inant: "A mi ne me sà si rì nia dret bel, ma i pargaros é ciamò tres sentés sun la fourcia. Ai ne se à nia sperdù, a d'ei ne ti sa l rì nia da sgricé. Pargaros à na audida fina. An mess lascé jì Hansl."
L re à pensé do y à dit dapò: "Hansl, cràmeten dal cul."
Y Hansl à dit per l prum iade na parola. El à dit a Colombin: "Dilan!", se l'à rita laprò te n bel rì uman, y s'en é ju.
L re ne ova plu degun mat.
"Vie con me", ti àl dit a Colombin.
I servidours y les fanceles, i grofs y duc i autri, alincontra ratova che Colombin fossa l nuef mat.
Ma Colombin ne fova nience da rì. El stova iló y se fajova de marevueia, dijova dinrer na parola y ne riova nia. El grignolova demè y ne fajova rì degugn.
"El ne é nia n mat, el é n totl", dijova la jent y Colombin dijova: "Ie ne son nia n mat, ie son n totl."
Y la jent l coionova.
Sce l re l essa sapù, fóssel deventé rie, ma Colombin ne ti dijova nia de chest, ajache a el ti fòvel unfat de vegnì coioné.
Sun la court fòvel jent sterscia y jent da talent, l re fova n re, les eles fova beles y i ei da snait, l plovan fova devot y la fancela de ciasadafuech lezitenta - demè Colombin, Colombin ne fova nia.
Can che zachei dijova: "Vie Colombin, combat contra de me", responova Colombin: "Ie son plu debel che tu."
Can che zachei damanova: "Tant é pa doi iadesc set?", responova Colombin: "Ie son plu da totl che tu."
Can che zachei dijova: "Te enfideste pa a sauté soura ruf fora?", responova Colombin: "No, ie ne m'enfide nia."
Y can che l re damanova: "Colombin, cie vueste pa tu deventé?", responova Colombin: "Ie ne vue deventé nia, ie son bele zeche, ie son Colombin."
L re dijova: "Ma tu messes deventé zeche", y Colombin damanova: "Cie pòssen pa deventé?"
Sun chesta à l re dit: "Chel el con la berba, con l mus ros (6) y la pel de curam, é n navigadour. El volova deventé navigadour y é deventé navigadour. El navigheia sun i mers y descuer teres nueves per si re."
"Sce te vueles, mi re", à dit Colombin, "deventi navigadour."
Duta la court messova rì audian chesta.
Y Colombin é sciampé fora de salf scraian: "Ie descoriré na tera nueva, ie descoriré na tera nueva!"
La jent se cialova y scassova i cefs y Colombin sautova fora de ciastel, tres la zité y soura i ciamps fora, y ai bacans che laorova sun i ciamps y che ti cialova do, ti scraiòvel via: "Ie descoriré na tera nueva, ie descoriré na tera nueva!"
Y al é ruvé tl bosch y se à asconù edemes alalongia sot les brusces y edemes alalongia ne à degugn audì valch de Colombin. L re se cruziova y se tirova dant dl dut y la jent dla court se daudova ajache ai ova coioné Colombin.
Y ai fova contenc can che, do da deplù edemes, él sté l vardian sun la tor che à soné la trombeta y Colombin vegniva ca per i ciamps, jiva tres la zité, passova tres l porton, se à metù su dant al re y à dit: "Mi re, Colombin à descorì na tera nueva!"
Y ajache la jent dla court ne volova nia plu coioné Colombin, fajovei musc sceri y damanova: "Co àla pa inom y olà éla pa?"
"Ala ne à ciamò degun inom, ajache ie l' é permò descorida y ala é dalonc fora tl mer", dijova Colombin.
Sun chesta é levé su l navigadour da la berba y à dit: "Bon Colombin, ie, Amerigo Vespucci, vae a chirì chesta tera nueva. Dime olà che ala é."
"Vos foreneis tl mer y dagnora endret fora y Vos messeis forené enchin che ruveis pro la tera nueva y ne ausseis nia desperé", dijova Colombin y ova na gran tema ajache al fova n baujaron y savova che chela tera nueva ne é inió y al ne fova nia plu bon de dormì.
Ma Amerigo Vespucci é pié via per chirì.
Degugn ne sa olà che al é ju.
Poester se àl ence el asconù tl bosch.
Dapò àl endò soné les trombetes y Amerigo é ruvé zeruch.
Colombin é vegnù cuecen tl mus y ne se enfidova nia a ti cialé al gran navigadour. Vespucci é ju dant al re, ti à trat de uedl a Colombin, à fladé dassen, ti à ciamò n iade trat de uedl a Colombin y à dit bel adaut y cler per che duc l audissa ence: "Mi re", enscì dijòvel, "mi re, la tera nueva é veramenter."
Colombin fova tant content che Vespucci ne l ova nia tradì che al ti é ju permez, l à embracé ite y à scraié: "Amerigo, mi bon Amerigo!"
Y la jent pensova che chel fossa l inom dla tera nueva, y ai ti à dit a la tera nueva che ne é inió "America".
"Tu ies sen n el", dijova l re a Colombin, "da sen inant aste inom Columbus."
Y Columbus é vegnù conesciù y duc ti cialova y se cijidova: "El à descorì l'America."
Y duc cherdova che l'America fossa enzaul, demè Columbus fova melsegur per duta sia vita y al ne se à mai enfidé a ti damané la verité al navigadour.
Ma tost é forené d'autra jent tl'America y tost bendebot trueps, y chi che ruvova zeruch dijova: "L'America é veramenter!"
"Ie", dijova l el che me à conté la storia, "ie ne fove ciamò mai tl'America. Ie ne sé nia sce l'America é enzaul. Al pò ester che la jent feje demè desche sce ala fossa per ne ti fé nia n desplajei a Colombin. Y can che doi se la conta dl'America, se tìrei ciamò encuei de uedl y ei ne dij beleche mai America, ma beleche tres valch de puech cler desche "Stac" o "Lavia" o enscì.
Poester ti végnel a la jent che vuel jì tl'America conté tl julier o sun la barca la storia de Colombin y dapò se ascònei enzaul y vegn zeruch plu tert y conta de cowboys y de grataciei, di pisciadois dl Niagara y dl Mississippi, de New York y de San Francisco.
Te vigni cajo conta duc l medem, y duc conta cosses che ai savova bele dant si viade, y chel é ben sospetous.
Ma la jent se strita tres ciamò chi che Columbus fova veramenter.
Ie l sé.
(1) cialadura; (2) piour; (3) rie; (4) colombes; (5) maron
Tout fora da: Peter Bichsel, Kindergeschichten. Darmstadt und Neuwied, Ed. Luchterhand, 1976, 6. Aufl. tla traduzion de Rut Bernardi.
Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003