![]() |
|
Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom |
|
I uedli dl'anima Doi ei, tramidoi tochés da na ria malatia, fova tla medema ciamena d'ospedal. Un di doi messova se senté su sun let n'ora al di, dagnora domesdì, per lascé fora la macagna di fiés blanc y tré miec y plu sot l fle. Sie let fova dlongia la soula fenestra de chesta ciamena. L auter el messova passé post siei dis. I doi malés se la contova per ores. Ai rejonova de sies femenes y de sies families, ai descrivova sies ciases, sie laour, sia esperienza con l servisc militar y i posc' olà che ai fova stés en vacanzes. Y vigni domesdì, can che l el tl let dlongia viere s'erjova su, ti contòvel a sie compagn cie che al vedova alalergia. L el tl auter let se confortova demé plu da vive per chesta ora, olà che si uedli se dauriva y podova se arichì con dutes les ativités y i colours dl mond defora. Da la ciamena vedòven ju sun n parch con n bel lech. I alcorins y i cigns sbatova tl'ega, depierpul che i mutons lasciova nodé sies piceres barches de papier. I enamorés variova man tla man amesa i ciofs dai colours dl ergabuan. Legns secolars decorova l paesaje, y dalonc podòven vedei sciche la zité se profilova con sies fabriches. Entant che l el sun fenestra descrivova duc chisc detais, sclujova l auter i uedli y al vivova empera les scenes sugestives. Entant n bel domesdì contova l om sun fenestra de na pareda che passova sot ospedal via. Ence sce l auter el ne podova nia audì la mujiga fòvel bon da se la imaginé con i uedli de sia fantasia. I dis y les edemes passova. N dantmesdì, a l'ora dl bagn, ciapova l'infermiera l corp zenza vita dl om tl let dlongia fenestra. Al fova mort tl some. Ala se sperdova y ciapova la ria luna, dapò cherdòvela i aiutanc dl servisc mortuar per vegnì a porté demez l corp. Can che ala fova steda tant inant, damanova l auter el sce al essa podù vegnì sposté dlongia l viere. L'infermiera, contenta da podei ti realisé chest dejidere, l lasciova dapò soul. Plan plan y soferent s'erjova l om su, se daidan con i brac debli, per sciuré na pruma odleda defora da fenestra. Finalmenter éssel abù la legreza da vedei el enstes cie che sie amich messova ti descrive. Al se destirova per se rodé contra viere dlongia l let... dut cieche al vedova fova n mur! L el cherdova l'infermiera y ti damanova ciuldì che sie compagn mort ti essa depent dut n'autra realté. L'infermiera responova che chel el fova verc, y che al ne ova podù vedei nience l mur. "Fosc àl demé volù ves dé coraje", dijòvela. Autour nia conesciù Epilogh Al é na gran felizité sce an po fé
contenc i autri, soura nostes soferenzes fora. La soferenza spartida smendresc
dl mez l dolour, ma la felizité, n iade spartida, vegn maioura.
Sce i voleis ves sentì ric, eise demé bria da conté,
anter dutes les cosses che i eis, chel che i scioldi ne pò nia
compré. |
I doi malés se la contova per ores. Ai rejonova de sies femenes y de sies families
Desinenzes dl indicatif imperfet
|
I = II = III (-ov-) |
IV (-iv-) |
|
-ove |
-ive |
Les desinenzes dl indicatif imperfet é unfat per la I, la II y la III coniugazion.
Indicatif imperfet - posizion normala
|
Ia |
Ib |
II |
III |
IVa |
IVb |
|
|
ie |
ciantove |
informove |
vedove |
perdove |
dormive |
capive |
|
tu |
ciantoves |
informoves |
vedoves |
perdoves |
dormives |
capives |
|
el/ela |
ciantova |
informova |
vedova |
perdova |
dormiva |
capiva |
|
nos |
ciantovan |
informovan |
vedovan |
perdovan |
dormivan |
capivan |
|
vos |
ciantovais |
informovais |
vedovais |
perdovais |
dormivais |
capivais |
|
ei/eles/an |
ciantova |
informova |
vedova |
perdova |
dormiva |
capiva |
Indicatif imperfet - inverscion
|
ciantovi |
informovi |
vedovi |
perdovi |
dormivi |
capivi |
|
ciantoveste |
informoveste |
vedoveste |
perdoveste |
dormiveste |
capiveste |
|
ciantòvel |
informòvel |
vedòvel |
perdòvel |
dormìvel |
capìvel |
|
ciantovanse |
informovanse |
vedovanse |
perdovanse |
dormivanse |
capivanse |
|
ciantovaise |
informovaise |
vedovaise |
perdovaise |
dormivaise |
capivaise |
|
ciantòvei |
informòvei |
vedòvei |
perdòvei |
dormìvei |
capìvei |
9.1) - Eserzize - metede al imperfet i verbs anter parentesa.
Tipografia
L mestier dl stampé (é) ______ n laour creatif y produtif, olà che l'idea dl client y l'idea dl graficher (enconta) ______ en maniera concreta la materia. L tipograf (lieia) ______ adum dutes les pertes sciche al (toca) ______. Enscila (nasc) ______ l prodot. Al (pò) ______ ester na cherta da vijita, n placat, n jolantin o n liber.
Nost fin (é) ______ chel che a la fin dl laour (sie)____--Vost prodot avisa desche Vos Ves l ovais enmaginé. Nost savei y nosta esperienza tres duc i agn (lascia pro) ______ de arjonje chest obietif. Ma vigni laour (é) ______ unich. Vigni laour (à) ______ sia storia, sies dificoltés y si priesc. Per chesta rejon Ves (pitonse) ______ nosta consulenza. Na curta enconteda con na ciacoleda dantfora, nes (permet) ______ sovenz de mioré l resultat final y datrai ence l priesc.
Cie Ves (speteise) ______ pa da na tipografia? N laour net? L laour finì per temp y ora? L secret? I priesc senziers? La cherianza? D'avei l temp per ruvé soura sun les idees entant na ciacoleda? Che an Ves vegne adincontra a Vosc bujegns?
Vigni laour stampé (à) ______ carateristiches desferentes. Y chel che (conta) ______ (é) ______ a la fin demé l resultat.
Dant entourn 550 agn, can che Johannes Gutenberg (manejé) __________va sia pressa per stampé, l (fé) _________ tla tipografia plu moderna de si temp.
Ence nos (son) ______ na tipografia moderna te n temp asvelt y (fajon) ______ dut chel che al (é) ______ meso per tegnì empera con l svilup che se (muda) ______ tresfora. Pro nos (abineise) ______ dutes les prestazions che na tipografia moderna d'aldidancuei (pò) ______ pité y poester ence valch picera cossa deplù. Nosc clienc che (on) ______ bele da agn (vegn) ______ da duc i ciamps dl'economia, dl servisc publich y dles lies y assoziazions. Degun laour (é) ______ massa pice. Degun capriz (é) ______ massa gran. Nos (stampon) ______ Vosc jolantins, documenc, revistes tla mioura cualité, regusc y per temp y ora.
I colaboradours
Esperc pro l laour. A chisc specialisc' (pòn) ______ ti avei creta y tl medem temp (ései) ______ assé flessibels da ti jì permez y da resolve vigni di i problems nuefs che (vegn) ______ a lum. Con l laoré deberieda (produjei) ______ na cualité auta.
Les mascins
L'eletronica (meina) ______ la mecanica. Chesta realté (vegn) ______ adoreda a duc i livei de produzion, dal layout, la empaginazion enchin l embaluché ite dl prodot can che al (é) ______ stampé. Les mascins modernes (garantesc) ______ n laoré plu a pontin y plu debota.
I colours
Ei ne (é) ______ nia la pert de majera emportanza, ai (é) ______ dut! Sce al ne (é) ______ nia l dret colour - ence sce al (vegn) ______ demé adoré l fosch - ne (va) ______ ence l prodot nia ben. Per ester tipografs (méssen) ______ avei gen i colours.
L magasin
L marcé (pieta) ______ 100.000 sortes desvalives de papier. Na piteda nia da creie. Ma podei chirì fora anter deplù sortes de papier (é) ______ scialdi saurì can che an (à) ______ prescia de finì n laour. Te nost magasin (abìnan) ______ tresfora truep papier, y ... zenza magasin degun papier y ... zenza papier deguna stampa.
La stampa (é) ______ deplù che demé colour y n puech de papier.
Strutura con d'autri elemenc de negazion
Empede la particla de negazion nia pòl ence vegnì adoré, aldò dl contest, n auter element de negazion.
|
ne |
verb |
2. element de negazion |
Ejempli |
|
ne |
......... |
degun |
Ela ne à degun fre. |
|
ne |
......... |
degugn |
Al ne vegn degugn a la conferenza. |
|
ne |
......... |
mai |
Ela ne à mai dlaorela. |
|
ne |
......... |
iniò |
Ela ne é plu iniò da abiné. |
|
ne |
......... |
nience |
Ela ne à nience dlaorela. |
|
ne |
......... |
mine |
I ne pò mine sté chilò. |
|
ne |
......... |
plu |
Ela ne à plu vueia da jì inò. |
Met averda!
Mine à tla frasa negativa na funzion enfatica:
Al ne neiv mine.
Ne te aras mine fat n tel laour.
Plu é dagnora compagné, tla costruzion negativa, da n secont element de negazion:
Piere ne é nia plu jù a Roma.
Al ne à nia plu vint agn y per chest ne pòl
nia se strabacé massa.
Jan ne à plu enconté degugn
do Nadel.
Claus ne é mai plu jù a Bulsan
do la vera.
Tla negazion enfatica pò i averbs de negazion nia, nia plu, mai, iniò, nience sté tla pruma posizion dla frasa y ghira enscì la inverscion aldò dla strutura TVX:
Nia ne me àl dit!
Nia plu ne cianti con chel cor!
Mai y dapò mai ne dijaronse
na tel baujia!
Iniò ne él da abiné
chel poltron!
Nience encuei ne pluevel.
La negazion contrastiva
|
soget |
no ne |
verb |
rest dla frasa |
Ejempl |
|
Piere no ne cianta (pa). |
|
complement |
no ne |
verb + soget |
rest dla frasa |
Ejempli |
|
A el no ne ti sàl (pa) bel cianté. |
||||
|
Con el no ne vai (pa) al mer! |
||||
|
De chisc peirs no n'en mangionse plu. |
La coordinazion negativa
Can che doi membri dla frasa vegn coordinés con la congiunzion corelativa negativa ne...ne / no...no tòmel demez la particla nia do l verb.
Ne ie ne tu (ne) on capì valch.
I iagri ne à copé ne ciamorc
ne cerfs.
Chilò ne végnel ne strité
ne brontolé.
9.2) Eserzize - scrivede les frases che vegn do al negatif.
L pazient y l mede de familia - seconda pert
|
I Medesc de Familia de Gherdeina vegn abinés da siei scric ite per les urgenzes ence de nuet. |
|
|
I pazienc de Gherdeina arjonj sie Mede de Familia tresfora da les 8 dadoman dl lunesc enchin les 8 dadoman dla sabeda. |
|
|
Vigni mede é donca dagnora en servisc per siei pazienc, autramenter dal rest dla provinzia olà che chest ne vegn nia dant. |
|
|
Sce l mede mancia végnel remplazé da n auter colegh. |
|
|
Ti fins dl'edema é n mede da abiné a rodul per telefon da duc i sentadins de Gherdeina per les urgenzes mediches. |
|
|
L inom y l numer de telefon dl mede de servisc vegn publiché sun la Usc di Ladins y sun les zaites. |
|
|
L mede fej ence consulenzes telefoniches. |
|
|
L zitadin à l dret de giaté certes prestazions da sie Mede de Familia zenza degun paiament |
9.3) Eserzize - metede les frases che vegn do al negatif scomencian l pensier con Al ne é nia veira, ...
|
L pazient truep amalé vegn mené te ambulatore. |
Al ne é nia veira, l pazient truep amalé ne vegn nia mené te ambulatore. |
|
La fioura é beleche dagnora n impediment per jì te ambulatore. |
|
|
Al cleca da tò n antipiretich y da se corì polito. |
|
|
Na artrosa grieva te na persona atempeda é dassen n impediment. |
|
|
Les zertificazions mediches é dutes obligatores. |
|
|
L Mede de Familia à la obligazion de trascrive sun l rezetar dl SSP medejines y ejams scric dant da d'autri medesc. |
|
|
Cures termales y trasporc te ambulanza é dagnora conscidrés debujegn dal mede. |
|
|
L Mede de Familia remplaza i Servisc de Emergenza dl 118. |
9.4) Eserzize - do avei liet l test responede per ladin standard a les domandes chilò dessot. Per respone cléchel 1 o 2 frases completes.
La nuova moda dei jeans
Il termine blue jeans deriva dalla pronuncia inglese di Genes, il nome francese di Genova, antica città portuale. I marinai che vi lavoravano indossavano pantaloni da lavoro, fatti con un resistente tessuto di cotone. Essi furono, poi, introdotti a San Francisco intorno al 1850 dai cercatori d'oro (Goldgräber), che li indossavano come pantaloni da lavoro.
Cent'anni dopo sono diventati di moda in tutta l'America e nel mondo. Blue jeans per tutti dunque! Per grandi e bambini, inizialmente usati solo nel tempo libero e poi gradatamente accettati anche in tutti gli ambienti. Negli anni `70 i jeans si mettevano sempre e dappertutto.
Nel tempo le cose sono cambiate: chi metteva i jeans allora, gira oggi in doppiopetto. Nessun manager si presenterebbe a una riunione in blue jeans. Ma, in realtà, i blue jeans sono ancora di moda? Gli stilisti assicurano che non c'è crisi. Il jeans viene messo dappertutto e a tutte le ore, basta fare attenzione a scegliere la variante di colore e il tipo di tessuto giusti: gabardine per l'ufficio, cotone per la scuola, raso per la sera, pelle per la discoteca e il tessuto classico per le "grandi occasioni".
(da: Adesso, maggio 1997; versione abbreviata e riveduta)
1. Che cosa avvenne nel 1850?
2. Quando si mettevano i blue jeans
inizialmente?
3. In quale modo sono cambiate le cose nel tempo?
4. Che cosa dicono gli stilisti?
5. Quando viene messo il jeans?
6. Che tipo di tessuto si mette a scuola e in discoteca?
Duc i derc resservés - Union Generela di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003