Otava lezion

 



Introduzion

    Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom

 



Sfenta tla neif

"Olà é pa mie pice tacuin fosch? Aste vedù mie pice tacuin fosch?"
Walter ne l ova vedù inió, chel pice tacuin fosch de Ester.
"Tu ne adores degun tacuin! Ie m'é ben tout empera l mie."
"Y sce ie vae do miei fac?" Chest sentiment de Ester de volei dagnora se sentì ledia.
"O sce i essan da se perde? Zenza mie tacuin ne possi nience me mangé na jopa o me beive n café."

Finalmenter l àla abiné sot al fazolet sun l pice castl pro let. Ala à compedé i scioldi. Ai clecova per na jopa y n café. Pervia de chest chirì l tacuin ài arjumé la furnadoia da vint menuc passé les nuef y à permò podù furné su sun Furcela da vint menuc dant les diesc. L soredl brujova bele su per chi portois y la neif metova man de deleghé te cerc luesc.

"L portoi fosch?" à damané Walter. L portoi segné a fosch fova l plu ert.

"Ilò ne vai nia gen", à responù Ester. "Ie ne furneie net nia gen sun i portois. Vie che i furnon ju per chest toel." "Y les lavines?" volova Walter damané, ma dapò àl empò scuté. Ela furnova tant dabestia gen a neif entiera. Ester jiva ju per l toel, desche dagnora dantfora. Walter ti furnova do, desche dagnora a na certa destanza. Ela furnova tant bel che al fova n plajei a ti cialé pro, con sie corp megher y bel endret su, entant che i movimenc di ufs passova zenza fadia sun i schi. Dovia, desche sce ela fossa na steila cometa, sprizova su na coda de neif a forma de archec eleganc. Dalonc lajù sluminova la filza di lec glacés pro desche arjent ti rais dl soredl. Walter ne fova nia manco sclet da furné che Ester. El furnova ju per l toel tant segur sciche ela. Demè che degugn ne se essa out per ti cialé do a el.

"La legreza veiden pro ela ciamò sun l spinel", dijova la jent n iade che ala furnova sun portoi. Ester aspetova ilò, olà che i pinc finova. Con na outa monejela se òvela fermé. Walter à fat sia raida n fruz plu strenta, soura l ultim legn. Dant ei se slargiova fora n neide lerch de neif frescia y sluminenta desche brilanc che finiva n valgugn cent metri plu enjù, soura i cherzuei, coche ei savova dret ben. Ei messarà se tegnì n fruz plu auc, a man ciancia, de vers dl bosch, per se chirì l troi anter i pinc fin ju tla valeda. Ma sen cherdova n iade l neide bel blanch.

"L plu gen furnassi ju bel endret", scraiova Ester bela roenta tl mus da la legreza. "Fin lajù!" Ala se à tirà ju sun l fruent la cazina de lana con l lac da ciofs. Te chel moment à Walter vedù la sfessa. Ala se dauriva tres dut l neide via, atira sot i ultims legns. Walter fova da chesta pert, Ester da l'autra. La sfessa vegniva da secont a secont maioura y fova tost na sfenta, y ilò olà che Ester fova, metova l rogn bele man de sbriscé.

"Cie é pa chest? Tegneme!" scraiova Ester. Ela ti tegniva permez la man. A Walter ne ti restòvel nia deplù de cinch seconc per destré sie brac, de pié tla man de Ester y de la tegnì con duta sia forza. Chi cinch seconc ne finova nia plu, entant che l Walter y Walter se stritova anter ei zenza se vegnì. Y entant che ai stritova, vedova Walter n cheder sun la teila dl neide de neif che sbrisciova. El vedova se enstes, co che el jiva a spaz sun i lec glacés pro, tegnan pro la man na ela foresta, y co che ai ne pensova nience n moment de jì su a l'auta per dessegné sies loses, ma che jiva derevers tl hotel, olà che ai fova sentés te sia bela ciamena bona ciauda, se tolan siei libri per lieje n does ores dant che al fova da jì a ceina. L combat fova passé, la dezijion touta. La ousc prienta da l'autra pert dla sfenta ova perdù. Walter ne destirova nia l brac. Al fossa ence sté massa tert. Ester fova bele massa dalonc da el. Ela ova outé l mus de sie vers y ti cialova con de tei gran uedli. Dapò l'ova la massa de neif sbriscenta glotida.

"Walter!" rondenìvel ciamò giut alalongia fora dla neif tonenta che culetova ju tla valeda. Da seira ne òven tres ciamò nia giaté Ester. Da anterores ài messù la dé su de la chirì. I esperc ne ova plu deguna speranza de l'abiné. El ova truep da fé. I parenc plu strenc messova vegnì avisés, la familia dl fre y chela dla sor de Ester, dapò i miours compagns. L comandant dl aiut alpin volova savei deplù cosses. La direzion y l personal dl hotel se cruziova de el, dut davoleibon. Entourn les undesc de nuet àl finalmenter podù se n mucé te sia ciamena. El à saré l usc con la clef. Dlonch fòvel cosses de Ester. El à sposté sie guant dal scagn sun sie let. Dapò él jù a tò la boza de scotch te glaciadoia. Al se à juté su n got plen, se à senté sun scagn, à metù i piesc sun la picera meisa, s'en à tout na gran bocia, à tout ca l liber y l à daurì su ilò olà che al ova lascé de lieje la seira dant.

Da: Ulrich Knellwolf, Tod in Sils Maria. 13 üble Geschichten. Zürich, Arche V., 1994, 2. Aufl. Traduzion de Rut Bernardi

 

endò al indesc dla lezion


1. I verbs ausiliars: l indicatif imperfet

El ova truep da fé.

Dlonch fòvel cosses de Ester.

Ester

 

Avei

 

Vegnì

 

Forma normala

Forma invertida

Forma normala

Forma invertida

Forma normala

Forma invertida

ie fove

fovi

ie ove

ovi

ie vegnive

vegnivi

tu foves

foveste

tu oves

oveste

tu vegnives

vegniveste

el fova

ela fova

fòvel

fòvela

el ova

ela ova

òvel

òvela

el vegniva

ela vegniva

vegnìvel

vegnìvela

nos fovan

fovanse

nos ovan

ovanse

nos vegnivan

vegnivanse

vos fovais

fovaise

vos ovais

ovaise

vos vegnivais

vegnivaise

ei fova

eles fova

fòvei

fòveles

ei ova

eles ova

òvei

òveles

ei vegniva

eles vegniva

vegnìvei

vegnìveles

an fova

fòven

an ova

òven

an vegniva

vegnìven

I recordon che l verb vegnì à ence la varianta curta gnì che al imperfet deventa ie gnive, tu gnives, ela / el gniva, nos gnivan, vos gnivais eles / ei gniva.

Con l prejent di ausiliars avei y ester y l partizip perfet de n verb végnel formé l perfet, per ejempl

i é vedù, nos on mangé, vos seis stés a Roma, eles é judes al chino.

Con l imperfet di ausiliars avei y ester y l partizip perfet de n verb végnel formé l piucheperfet, per ejempl nos ovan perdù l tacuin, ei fova stés sa mont dut l di, tu oves dit de avei emparé a soné l flaut, an ova bele sclut la boteiga can che al é ruvé ciamò na doseina de persones a compré ite.

endò al indesc dla lezion


2. La negazion

"Iló ne vai nia gen", à responù Ester.

L averb de negazion

L averb de negazion scempl é nia o no, p.e.:

La negazion dl verb

Strutura de basa

La forma normala dla negazion tl ladin standard é la negazion dopla metuda adum da na pruma particla de negazion ne y da na seconda particla nia.

La pruma particla ne sta dant la forma coniugheda dl verb, l secont element nia do l verb coniughé.

1. particla de negazion

verb

2. element de negazion

Ejempli

ne

.........

nia

Ela ne vegn nia.
Ela ne é nia vegnuda.
Mario ne é nia bon da fé la polenta.
Mario ne é nia sté bon da fé la polenta.
L laour ne é nia fenì.
L laour ne sarà nia fenì dant da les set.
La biblioteca ne é nia plu daverta da seira.

Sce l verb é metù adum da deplù elemenc (p.e. tles locuzions verb + averb o ti temps componus), sta l prum element de negazion atira dant y l secont element de negazion atira do la forma coniugheda dl verb, p.e.:

Met averda!

Nia pò ester ence n pronom indefinit (con l segnificat de "niente" tal. y "nichts" tod.).

Tla pruma frasa dessot é nia na particla de negazion (dl verb), tla seconda n pronom.

Te valch cajo ne é la frasa gramaticalmenter y/o semanticamenter nia clera y mess per chel vegnì sclarida dal contest o da valch auter element gramatical.

La oma ne fej nia da ceina. vs La oma ne fej (net / dldut) nia da ceina.

endò al indesc dla lezion


8.1) Eserzize - metede les frases che vegn do al negatif.

Al fova freit.

 

Ie é bele fenì.

 

Nos son stés al conzert.

 

I creps fova duc biei moi do la gran pluevia.

 

La zité de Trent é grana.

 

I on giaté les chertes debant per jì a Gardaland.

 

Tu foves ilò bele dantmesdì.

 

Ai se à enconté adinfal a Milan.

 

De auril é i pres bele verc.

 

Les nevices à dutes n bel guant blanch.

 

8.2) Eserzize - metede i verbs dles frases che vegn do al imperfet o al plucheperfet y do rescrivede i pensiers al negatif scomencian les frases con Al ne é nia veira, ....

Al à na gran fioura. Al ne é nia veira, al ne ova nia na gran fioura.

Al ne é nia veira, al ne ova nia na gran fioura.

November é l meis plu freit dl ann. ...

 

L 1999 é sté n ann balest.

 

Nos vegnon fora dl chino.

 

Nos on entenù dut atira.

 

Flaubert à scrit Effi Briest.

 

Dut ài spenù!

 

Les Alpes é dutes sun l teritore talian.

 

L moler ti à dé ju does mans de colour al parei.

 

Tu y tie fre seis de bogn ciantours.

 

I é emparé todesch y franzeis cis saurì.

 

La gran vera à metù man dl 1910.

 

I dis vegn d'invern plu curc.

 

endò al indesc dla lezion


Duc i derc resservés - Union Generela di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003