Pruma lezion

Indesc di contegnus dla pruma lezion:


L grup nominal feminin
l articul y les preposizions - la formazion dla forma feminina y l plural - la concordanza

Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom.

 

Al é vegnù l ann nuef, l 2002

Euroforia y Europafilia

Nuet de San Salvester de festa: per 300 milions de abitanc te dodesc stac da la Scandinavia a la Grecia àl metù man na era nueva con na moneida unitara.

Ence per i Ladins dles Dolomites é chisc dis l argoment prinzipal na valuta monetara, l Euro. Ala é nueva tla forma lutra y vel con Nanuef 2002 soura i confins nazionai fora, te dodesc stac. Do l concordat de Schengen che à tout ju i controi sun les frontieres statales internes dla UE é sen l Tirol Storich cresciù adum de n jouf emplù con la introduzion dl Euro tla Talia y tl'Austria.

endò al indesc dla pruma lezion


1. L articul

La Scandinavia y la Grecia à metù man na era nueva con la medema moneida.
Les frontieres é vegnudes toutes ju do l concordat de Schengen.

 
determinatif
indeterminatif
ejempli
sg.f. la (l') na (n')

la berba, la man, l'agajon, l'aria

na vacia, na ciasa, n'aucia, n'abitanta

pl.f. les  

les ciases, les mutans, les orazions, les enciaries

Met averda!

endò al indesc dla pruma lezion


2. Les preposizions articoledes

Dodesc stac dl'Europa à la medema moneida.
Ala é nueva tla forma lutra y vel con Nanuef 2002
.

L articul determinatif feminin pò se lié con te y de te na preposizion articoleda.

f.sg.
f.pl.
Ejempli
de + art. tla (tl') tles Ester tla meseria;
te dla (dl') dles Se enteressé dla storia y dles conties da zacan

La preposizion y l articul indeterminatif endere ne vegn mai tachés adum, p.ej. ciapé n ciof da na muta.

Les autres preposizions feminines ne vegn nia scrites liedes al articul, p.ej.:

f.sg.
f.pl.
Ejempli
a + art. a la a les Jì a la festa; ti dé l biliet a les cassieres
da da la (da l') da les Ruvé da la una y s'en jì da les trei
sa sa la (sa l') sa les Jì a pe sa la Plief
ta ta la (ta l') ta les Jì enchin ta les ultimes ciases dla vila
con con la (l') con les Con la roda; con les mutans a la festa
per per la (l') per les Crema per la pel secia y per les mans da cretes
sun sun la (l') sun les Sun la luna y sun les pizes dolomitiches

endò al indesc dla pruma lezion


Eserzize (1.1) - Emplenide i vuec con articui y preposizions che passeneia.
… giorneda storica, … unité europeica, … festa popolara, … cherta de credit, … ultima mesanuet, … valuta … zedoles dl Euro, … seconda vera mondiala, … pruma colaborazion economica, … nazions … Europa, … provinzies … Talia.

Eserzize (1.2) - Metede adum 9 conzec con les paroles che vegn do les lian adum con articui o preposizions adatés.
Oma, mans, unitara, festa, Europa jormana, nazions, introduzion, davertes, mere, giava, moneida, fenestres, Roma dodesc, depentes, ciasa, paussa, universités, ondles..


Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla pruma lezion


3. La formazion dl feminin

Sciche regola de basa per la formazion dl feminin sie de inoms che de agetifs vélel:

feminin = mascolin + -a

Ejempli de inoms:
cian - ciana, ciaval - ciavala, diretour - diretoura, …

Ejempli de agetifs:
sclet - scleta, monetar - monetara, madur - madura, golous - golousa, bon - bona, cuecen - cuecena, …

Met averda!

Paroles sourantoutes plu tert mantegn endere l medem consonant sibe al mascolin che al feminin, p.e. grotesch - grotesca, gotich - gotica.

Chisc doi fenomens é conescius ence ti idioms.

Mascolin
Feminin
Ejempli

-o (nia tonich)

-a

scerio - sceria, bravo - brava

-e (nia tonich)

-ia

tiebe - tiebia, spave - spavia, grove - grovia

Ezezions: puere - puera, rie - ria

-'er (nia tonich)

(-'ber, -'der, -'fer, -'gher, -'per, -'ter, -'ver)

-ra

(-bra, -dra, -fra, -gra, -pra, -tra, -vra)

slaber - slabra, tender - tendra, auter - autra

iagher - iagra, incomper - incompra

partizips passés

       

      -eda

      -ida

      -uda

 

enjigné - enjigneda, spaché - spacheda

saurì - saurida, emplenì - emplenida

sconù - sconuda, perdù - perduda

endò al indesc dla pruma lezion


Eserzize(1.3) - Formede la forma mascolina pian demez da chela feminina.

feminin
masculin
feminin
masculin
Nueva   Ladina  
Monetara   Prinzipala  
Storica   Smarida  
Liegra   Grovia  
Lutra   Ferbra  
Abitanta   Entenuda  
Santa   Soladiva  
Nazionala   Cianteda  

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!


4. L plural

La nueva moneida vel sourafora les seides nazionales.

L plural dles paroles feminines vegn fat con les desinenzes -es o -s co che an veid tla tabela che vegn do.

Singolar
Paroles che va fora con …
Plural
… fej l plural con
Ejempli
-a
-e
-es roda - rodes, ortia - orties
bela - beles, dura - dures
lege - leges
vocal tonich -s virtù - virtus, verité - verités
consonant
(tout fora -f, -n, -sc)
+ es volp - volpes, pert - pertes, nuet - nuetes
fauc - fauces, pel - peles
-f -ves sief - sieves
-sc -jes crousc - croujes, ousc - oujes, raisc - raijes
-n + s majon - majons, man - mans

Met averda!

  1. Dlongia fena, fenans él ence les formes regolares femena, femenes.

-cia / -ces
-scia / -sces
-gia / -ghes
-ca /-ches
-ga / -ghes
-sa / -sses

brocia - broces
fascia - fasces
lingia - linges
perdica - perdiches
lenga - lenghes
tos - tosses

endò al indesc dla pruma lezion


Eserzize (1.4) - Fajede l plural dles paroles che vegn do.

singular
plural
moneida  
banca  
curiosité  
zedola  
nazion  
vera  
nuet  
plief  
agajon  
tribù  
zité  
colaborazion  
grossa  
acia  

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla pruma lezion


5. La concordanza tl grup nominal feminin plural

L concordat de Schengen à tout ju i controi sun les frontieres statales internes dla UE.

La concordanza tl grup nominal plural feminin mostra ti idioms ladins comportamenc plutost desvalifs; na casistica dret scempla vegn mostreda chilò sotite sciche ejempl:

Ghe: la valenta mutans o la mutans valentes
Bad: les prosses mutans o les mutans prosses
Fas: la valenta touses o la touses valentes
Fas (brach): le valente touse o le touse valente
Fod: le touse valente o le valente touse
Amp: la varenta toses o ra tosa varentes

L ladin standard à sourantout sciche model chel dla val Badia, de Fodom y dla val de Fascia de Sot (brach) che preveid duc i elemenc plurai marscés y sciche merscia chela plu tipica y adoreda, -es,

LS:
Les mutans valentes o les valentes mutans
Les gliejies vedles o les vedles gliejies
Les ciases depentes
Les sorices dutes grijes ma ence les sorices dutes grijes


La regola vel ence can che inoms o agetifs é liés te n predicat nominal, p. ej.
LS:
Les vaces plu vedles é dutes te stala.
Les fenestres é daurides y dutes netes.
Les mans é grovies ma beles netes.

L verb dl di: "ester" al prejent

Ie son
Tu ies
Ela - el é
Nos son
Vos seis
Eles - Ei é
An é

Eserzize (1.5) - Traslatede i curc tesc' che vegn do con l aiut dl vocabolar

test original
traduzion per LS
Le belle chiese della città sono chiuse.  
Le monete nuove sono lucenti.  
La cugina di Piero é tedesca.  
Tu sei di Madrid.  
Le barche sono sulla spiaggia.  
Voi siete alla festa tutte sole.  
Io sono italiana.  
Noi siamo vecchie ma sane.  

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla pruma lezion


Grafia 1. Regoles de basa: i mudamenc grafics anter ls i idioms

Sciche i eis podù ves anadé da cie che i on scrit enchin a sen é la grafia dl ladin standard scialdi saurida. En general ti vàla do a la grafia unificheda ladina en doura dal 1987 con n valgunes scemplificazions per cie che reverda la azentazion y i grafems con segns diacritics.
Tles tabeles dessot végnel reporté i mudamenc grafics plu emportanc y regolars anter idioms y standard.

Idiom      Standard      Ejempli
Fascian      
ö (moenat) – föch > ue -    fuech puech, luech, ruesa, uef, fajuel
ß - sal   s -      sal sabla,
Gherdeina      
ë - ajëi > e - ajei seit, beive, ajei
  > -n inn, ossigenn in, ossigen
Ezezions: ann, dann, senn
ß - sabla > s - sabla den
Val Badia      
ë - sëch
ê -
> e sech
mesc
trei, trecia, todesch
pesc
ö -föia
bröm
> ue - fueia
u - brum
cuer, vuet
su, cura
ü - dür > u - dur
ue - puech, puere
sut, ua, such
fuech, luech, juech
ç - çiamò > c - ciamò ciaval, studenc
-nn a la fin dla parola > -n el intenn, toronn el enten, toron
Ezezions: ann, dann, senn
ß - ßabla > s - sabla sen
L "ö" à ejic desvalifs y per chel végnel consié de pariglé l comportament di autri idioms o de cialé do tl dizionar. Emplù ne végnel nia desferenzié anter vocai lonc y vocai curc.
Fodom      
ë - sëch > -e- sech vert,
â / à - ciân, ciàn > -a- cian man, sanch, pan
-nn - sonn > -n son peten
       
Ampez      
s - sal   s - sal  
S - Stua   s + cons. stua
sci + a, o, u sciala
sc + i, e scimia
sté, stome,
sciofer
scina
-np- Anpezo
-nb-
  -mp-, -mb- Ampez  

La pronunzia resta medema sciche ala é tl idiom de val.
Cfr ence WL pl. 25

endò al indesc dla pruma lezion


Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003