![]() |
Indesc di contegnus dla pruma lezion:
L grup nominal feminin
l articul y les preposizions - la formazion dla forma feminina y l plural
- la concordanza
|
Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom. |
| Al é vegnù l ann nuef, l 2002
Euroforia y Europafilia Nuet de San Salvester de festa: per 300 milions de abitanc te dodesc stac da la Scandinavia a la Grecia àl metù man na era nueva con na moneida unitara. Ence per i Ladins dles Dolomites é chisc dis l argoment prinzipal na valuta monetara, l Euro. Ala é nueva tla forma lutra y vel con Nanuef 2002 soura i confins nazionai fora, te dodesc stac. Do l concordat de Schengen che à tout ju i controi sun les frontieres statales internes dla UE é sen l Tirol Storich cresciù adum de n jouf emplù con la introduzion dl Euro tla Talia y tl'Austria. |
endò al indesc dla pruma lezion
La Scandinavia y la Grecia à metù man na era
nueva con la medema moneida.
Les frontieres é vegnudes toutes ju do l concordat de Schengen.
|
determinatif
|
indeterminatif
|
ejempli
|
|
| sg.f. | la (l') | na (n') |
la berba, la man, l'agajon, l'aria |
| pl.f. | les |
les ciases, les mutans, les orazions, les enciaries |
Met averda!
endò al indesc dla pruma lezion
2. Les preposizions articoledes
Dodesc stac dl'Europa à la medema moneida.
Ala é nueva tla forma lutra y vel con Nanuef 2002.
L articul determinatif feminin pò se lié con te y de te na preposizion articoleda.
|
f.sg.
|
f.pl.
|
Ejempli
|
||
| de | + art. | tla (tl') | tles | Ester tla meseria; |
| te | dla (dl') | dles | Se enteressé dla storia y dles conties da zacan |
La preposizion y l articul indeterminatif endere ne vegn mai tachés adum, p.ej. ciapé n ciof da na muta.
Les autres preposizions feminines ne vegn nia scrites liedes al articul,
p.ej.:
|
f.sg.
|
f.pl.
|
Ejempli
|
||
| a | + art. | a la | a les | Jì a la festa; ti dé l biliet a les cassieres |
| da | da la (da l') | da les | Ruvé da la una y s'en jì da les trei | |
| sa | sa la (sa l') | sa les | Jì a pe sa la Plief | |
| ta | ta la (ta l') | ta les | Jì enchin ta les ultimes ciases dla vila | |
| con | con la (l') | con les | Con la roda; con les mutans a la festa | |
| per | per la (l') | per les | Crema per la pel secia y per les mans da cretes | |
| sun | sun la (l') | sun les | Sun la luna y sun les pizes dolomitiches |
endò al indesc dla pruma lezion
Eserzize (1.1) - Emplenide i vuec con articui y preposizions
che passeneia.
… giorneda storica, … unité europeica, … festa popolara, … cherta de
credit, … ultima mesanuet, … valuta … zedoles dl Euro, … seconda vera mondiala,
… pruma colaborazion economica, … nazions … Europa, … provinzies … Talia.
Eserzize (1.2) - Metede adum 9 conzec con les paroles
che vegn do les lian adum con articui o preposizions adatés.
Oma, mans, unitara, festa, Europa jormana, nazions, introduzion, davertes, mere,
giava, moneida, fenestres, Roma dodesc, depentes, ciasa, paussa, universités,
ondles..
Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour
i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y
de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v
"enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves
de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!
endò al indesc dla pruma lezion
Sciche regola de basa per la formazion dl feminin sie de inoms che de agetifs
vélel:
|
feminin = mascolin + -a |
Ejempli de inoms:
cian - ciana, ciaval - ciavala, diretour - diretoura, …
Ejempli de agetifs:
sclet - scleta, monetar - monetara, madur - madura, golous - golousa, bon
- bona, cuecen - cuecena, …
Met averda!
Paroles sourantoutes plu tert mantegn endere l medem consonant sibe al mascolin che al feminin, p.e. grotesch - grotesca, gotich - gotica.
Chisc doi fenomens é conescius ence ti idioms.
|
Mascolin
|
Feminin
|
Ejempli
|
|
-o (nia tonich) |
-a |
scerio - sceria, bravo - brava |
|
-e (nia tonich) |
-ia |
tiebe - tiebia, spave - spavia, grove - grovia Ezezions: puere - puera, rie - ria |
|
-'er (nia tonich) (-'ber, -'der, -'fer, -'gher, -'per, -'ter, -'ver) |
-ra (-bra, -dra, -fra, -gra, -pra, -tra, -vra) |
slaber - slabra, tender - tendra, auter - autra iagher - iagra, incomper - incompra |
|
partizips passés -é -ì -ù |
-eda -ida -uda |
enjigné - enjigneda, spaché - spacheda saurì - saurida, emplenì - emplenida sconù - sconuda, perdù - perduda |
endò al indesc dla pruma lezion
Eserzize(1.3) - Formede la forma mascolina pian demez da chela feminina.
|
feminin
|
masculin
|
feminin
|
masculin
|
| Nueva | Ladina | ||
| Monetara | Prinzipala | ||
| Storica | Smarida | ||
| Liegra | Grovia | ||
| Lutra | Ferbra | ||
| Abitanta | Entenuda | ||
| Santa | Soladiva | ||
| Nazionala | Cianteda |
Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour
i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y
de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v
"enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves
de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!
La nueva moneida vel sourafora les seides nazionales.
L plural dles paroles feminines vegn fat con les desinenzes -es o -s co che
an veid tla tabela che vegn do.
|
Singolar Paroles che va fora con … |
Plural … fej l plural con |
Ejempli |
| -a -e |
-es | roda - rodes, ortia - orties bela - beles, dura - dures lege - leges |
| vocal tonich | -s | virtù - virtus, verité - verités |
| consonant (tout fora -f, -n, -sc) |
+ es | volp - volpes, pert - pertes, nuet - nuetes fauc - fauces, pel - peles |
| -f | -ves | sief - sieves |
| -sc | -jes | crousc - croujes, ousc - oujes, raisc - raijes |
| -n | + s | majon - majons, man - mans |
Met averda!
| -cia / -ces -scia / -sces -gia / -ghes -ca /-ches -ga / -ghes -sa / -sses |
brocia - broces |
endò al indesc dla pruma lezion
Eserzize (1.4) - Fajede l plural dles paroles che
vegn do.
|
singular
|
plural
|
| moneida | |
| banca | |
| curiosité | |
| zedola | |
| nazion | |
| vera | |
| nuet | |
| plief | |
| agajon | |
| tribù | |
| zité | |
| colaborazion | |
| grossa | |
| acia |
Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour
i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y
de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v
"enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves
de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!
endò al indesc dla pruma lezion
5. La concordanza tl grup nominal feminin plural
L concordat de Schengen à tout ju i controi sun les frontieres statales internes dla UE.
La concordanza tl grup nominal plural feminin mostra ti idioms ladins comportamenc plutost desvalifs; na casistica dret scempla vegn mostreda chilò sotite sciche ejempl:
| Ghe: la valenta mutans | o la mutans valentes |
| Bad: les prosses mutans | o les mutans prosses |
| Fas: la valenta touses | o la touses valentes |
| Fas (brach): le valente touse | o le touse valente |
| Fod: le touse valente | o le valente touse |
| Amp: la varenta toses | o ra tosa varentes |
L ladin standard à sourantout sciche model chel dla val Badia, de Fodom y dla val de Fascia de Sot (brach) che preveid duc i elemenc plurai marscés y sciche merscia chela plu tipica y adoreda, -es,
LS:
Les mutans valentes o les valentes mutans
Les gliejies vedles o les vedles gliejies
Les ciases depentes
Les sorices dutes grijes ma ence les sorices dutes grijes
La regola vel ence can che inoms o agetifs é liés te n predicat nominal, p. ej.
LS:
Les vaces plu vedles é dutes te stala.
Les fenestres é daurides y dutes netes.
Les mans é grovies ma beles netes.
| L verb dl di: "ester" al prejent
Ie son |
Eserzize (1.5) - Traslatede i curc tesc' che vegn do con l aiut dl vocabolar
|
test original
|
traduzion per LS
|
| Le belle chiese della città sono chiuse. | |
| Le monete nuove sono lucenti. | |
| La cugina di Piero é tedesca. | |
| Tu sei di Madrid. | |
| Le barche sono sulla spiaggia. | |
| Voi siete alla festa tutte sole. | |
| Io sono italiana. | |
| Noi siamo vecchie ma sane. |
Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour
i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y
de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v
"enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves
de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!
endò al indesc dla pruma lezion
Sciche i eis podù ves anadé da cie che i on scrit enchin a sen
é la grafia dl ladin standard scialdi saurida. En general ti vàla
do a la grafia unificheda ladina en doura dal 1987 con n valgunes scemplificazions
per cie che reverda la azentazion y i grafems con segns diacritics.
Tles tabeles dessot végnel reporté i mudamenc grafics plu emportanc
y regolars anter idioms y standard.
| Idiom | Standard | Ejempli | |
| Fascian | |||
| ö (moenat) – föch | > | ue - fuech | puech, luech, ruesa, uef, fajuel |
| ß - sal | s - sal | sabla, | |
| Gherdeina | |||
| ë - ajëi | > | e - ajei | seit, beive, ajei |
| > | -n inn, ossigenn | in, ossigen Ezezions: ann, dann, senn |
|
| ß - sabla | > | s - sabla | den |
| Val Badia | |||
| ë - sëch ê - |
> | e sech mesc |
trei, trecia, todesch pesc |
| ö -föia bröm |
> | ue - fueia u - brum |
cuer, vuet su, cura |
| ü - dür | > | u - dur ue - puech, puere |
sut, ua, such fuech, luech, juech |
| ç - çiamò | > | c - ciamò | ciaval, studenc |
| -nn a la fin dla parola | > | -n el intenn, toronn | el enten, toron Ezezions: ann, dann, senn |
| ß - ßabla | > | s - sabla | sen |
| L "ö" à ejic desvalifs y per chel végnel consié de pariglé l comportament di autri idioms o de cialé do tl dizionar. Emplù ne végnel nia desferenzié anter vocai lonc y vocai curc. | |||
| Fodom | |||
| ë - sëch | > | -e- sech | vert, |
| â / à - ciân, ciàn | > | -a- cian | man, sanch, pan |
| -nn - sonn | > | -n son | peten |
| Ampez | |||
| s - sal | s - sal | ||
| S - Stua | s + cons. stua sci + a, o, u sciala sc + i, e scimia |
sté, stome, sciofer scina | |
| -np- Anpezo -nb- |
-mp-, -mb- Ampez | ||
La pronunzia resta medema sciche ala é tl idiom de val.
Cfr ence WL pl. 25
endò al indesc dla pruma lezion
Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003