![]() |
L grup nominal mascolin
l articul y les preposizions - la formazion dl plural (I pert) - la concordanza
tl grup nominal (masc. y fem.)
Introduzion
l articul y les preposizions - la formazion dl plural (I pert) - la concordanza
tl grup nominal (masc. y fem.)
|
Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom! |
|
15 de otober di de festa ofizial ence a Fodom, Col y Ampez La Ladinia endò adum tl inom de pater Freinademetz. Al volova propi ester n sant a prové de mete endò a una les comunités ladines dl Sela sot a n soul denominatour. Decà y delà dai joufs s'àl metù en moviment na organisazion per cialé de fé ruvé plu jent ladina che al è meso ai 5 de otober a Roma, can che Pater Freinademetz vegnirà canonisé. Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l peis de chest aveniment. Les does comunités é dret liedes a la gliejia de Oies, olà che al é la ciasa dl fre badiot y plu outes él pié via prozescions propi con chela destinazion. Al ne mancia nia i ritirs, souradut en ocajion dles comunions, can che chi plu joegn vegn portés per prié do aiut. |
Al volova propi ester l
sant da Oies a prové de mete endò a una les comunités ladines
dl Sela sot a n soul denominatour.
Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l aveniment.
|
determinatif |
indeterminatif |
ejempli |
|
|
sg.m. |
l |
n |
l fre, l paisc, l ospedal, l uedl n pre, n berba, n ucel, n agut |
|
pl.m. |
i |
i fredesc, i libri, i auti, i afars |
Ie é vedù de beles gliejies, n valgunes de beles gliejies, trei de beles gliejies, d'autres gliejies.
ma
Ela à cumpedé scioldi. Ie é vedù ciases vedles.
2. Les preposizions articoledes
La Ladinia endò adum tl inom de pater Frenademetz
Na organizazion se à metù en moviment decà y delà dai joufs.
L articul determinatif mascolin pò se lié con n valgunes preposizions te na preposizion articoleda.
|
m.sg |
m.pl. |
Ejempli |
||
|
a |
+ art. |
al |
ai |
Ti scinché n pom al mut; ti lascé zeche ai fredesc |
|
da |
dal |
dai |
Jì dal moler y dai muradours |
|
|
de |
dl |
di |
Savei l inom dl liber y di autours | |
|
sa |
sal |
sai |
Jì sal mede | |
|
ta |
tal |
tai |
Fé na spazireda tai molins | |
|
te |
tl |
Ti |
Scrive tl diare y ti sfueis |
Les autres preposizions ne vegn nia scrites liedes a n articul
|
m.sg |
m.pl. |
Ejempli |
||
|
con |
con l |
con i |
Jì con l pere y con i mutons al mer |
|
|
per |
per l |
per i |
Fé da marena per l |
|
|
sun |
sun l |
sun i |
Laoré sun l cuert y sun i barcons. |
La preposizion y l articul indeterminatif ne vegn mai tachés adum, p.ej. ti dé graniei a n ucel.
endς al indesc dla pruma lezionEserzize (2.1) - Emplenide i vuec con articui y preposizions che passeneia.
di 1. de jené
2002 restarà per giut
plu storich per
unité europeica.
Al é sté
di popolar, y
festa popolara y nazionala.
Codes de possessours de
cherta de credit à aspeté ert dant da
bancomat bele dant
ultima mesanuet dl ann vedl.
Lonc y lerch te Eurolandia à jent lascé fora euforia per
zetoles
dl Euro.
some de
moneida unitara europeica é nasciù bele dant passa
cincanta agn, do
seconda vera mondiala.
Da enlaouta é ence
pruma colaborazion economica anter stac
Europa
per
comerz internazional de ciarbon y acel.
Dodesc nazions con laprò
Talia,
Austria,
Francia,
Germania é
capazes dla moneida unitara.
trei nazions comembres dla UE, Inghiltera, Svezia y Danimarca vegnirà
bonamenter pro
agn che vegn.
Nia tant atira do ne vegnirà
Svizera, che ne é nia pro
Union
Europeica. Ence
Prinzipat de Lichtenstein, lié monetariamenter a
Svizera, azetarà
Euro demé sciche valuta foresta, ma nia de
ciasa.
Euro sarà con 300 milions de zitadins dovia
moneida plu sterscia
do
dolar american. Con
dolars pòn bele paié soura dut
mond,
o dit miec: endlonch olà che an l conesc.
Fina a
fin de fauré podaràn paié te
Talia con does
valutes:
vedla -
Lira, y
nueva -
Euro.
banches spera endere che
moment
gran laour de baraté ite
valutes
vedles con Euro zede tost, tant gran él bele
prum moment incà.
La popolazion podarà ence dé ca
moneides
valutes vedles che
jirà en pension con
Euro per fin de ben: a organisazions per
sozial
y
scientifich.
Istruzions
per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per
mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de
selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail
(ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de
completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer
dl eserzize tl cheder "oget"!
ndς al indesc dla seconda lezion
3. Sostantifs y agetifs mascolins: l plural
L plural di sostantifs y di agetifs mascolins mostra na casistica scialdi rica tl ladin. An cumpeida deplù tipologies de plural; aldò dla desinenza dla parola tl singolar pò l plural ester:
Emplù pò n grup de sostantifs avei deplù formes de plural, p.ej. una per paroles vedles y una per empresc' y neologisms.
Les regoles de basa vel e general per les paroles arpedes y i empresc' plu o manco assimilés.
Cialonseti sen a n prum grup de inoms con formes plurales bendebot regolares.
Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l peis de chest aveniment.
|
Singolar |
Plural |
Ejempli |
|
-s |
-sc |
peis - peisc, os - osc |
|
-t |
-c |
ombolt - ombolc, tet - tec |
|
-st |
-sc' * |
cest - cesc', artist - artisc' |
|
-z |
-c |
fonz - fonc, piz - pic, paz - pac, fauz - fauc |
|
Invariés |
||
|
-sc |
-sc |
paisc - paisc, grisc - grisc |
|
-c |
-c |
lac - lac, nevic - nevic |
L grup <¬?> pò vegnì scrit ence <s-c> (des-ciarié, os-c) o <sc> tla parola (desciarié) y <sc'> (osc') a la fin dla parola. Te chest curs vegn preferì chesta ultima soluzion ajache ala ne dà degun problem tl trasferiment di dac.
Cfr. ence GLS pl. 26 / 27 y WL pl. 18 - 21.
endς al indesc dla seconda lezionEserzize (2-2) - Metede tl plural i inoms y i agetifs che vegn do y fajede l feminin dles paroles che pò avei doi jendri.
|
singular
|
plural
|
feminin
|
| Stolz | stolc | stolza |
| Ont | ||
| Freit | ||
| Peis | ||
| Forest | ||
| Spiz | ||
| Cost | ||
| Ombolt | ||
| Ros | ||
| Strabac | ||
| Stritoz | ||
| Emprest | ||
| Salesc | ||
| Spos | ||
| Jornalist | ||
| Priesc | ||
| Verdic | ||
| Pachet | ||
| Prezious | ||
| Sforz | ||
| Piz | ||
| Componist | ||
| Obedient | ||
| Progres | ||
| Pulesc | ||
| Mat |
Istruzions
per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per
mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de
selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail
(ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de
completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer
dl eserzize tl cheder "oget"!
endς al indesc dla seconda lezion
4. La concordanza dl grup nominal (mascolin y feminin)
I determinanc y i agetifs vegn concordés con l sostantif a chel che ai se referesc.
|
determinant |
agetif |
sostantif |
|
i |
biei |
pres |
|
miei |
valenc |
jermans |
|
chi |
burc |
stritoc |
|
determinant |
sostantif |
agetif |
|
doi |
peirs |
madurs |
|
i |
poms |
verc |
|
chi |
mutons |
valenc |
|
determinant |
sostantif |
verb |
predicatif |
agetif |
|
miei |
fis |
é deventés |
gragn |
|
|
chisc |
ciauzei |
é |
duc |
roc |
|
determinant |
sostantif |
agetif con funzion averbiala |
agetif |
|
i |
paisc |
biei |
fornis |
|
i |
ciavei |
duc |
moi |
Met averda!
· I agetifs gran y tel é invariabli sce ai é dant l sostantif:
na gran fortuna ma
na fortuna dret grana
de gran zités ma zités granes y enteressantes
n gran mut ma n mut feter gran
de gran mutons ma mutons gragn y gaierc
na tel zité ma na tela
de tel zités ma de teles
n tel paisc ma n tel
de tel raions ma de tei
Eserzize (2-3) - Met tl plural les formes anter cramples.
Comun de Bulsan - Consulta per i problems ladins
I seis duc dret bel enviés a (la conferenza) ____________
Cie davegní à pa la Previdenza?
(Laorant) ____________
y pensionés a confront con (la reforma) ____________ dl Statut Sozial.
(L avocat) ____________ é (n gran espert) ____________ ____________ (dla
normativa) ________________ che reverda (la tematica) ____________ di (contribut)
previdenziai ____________ per (l laorant) ____________: (pension) ____________,
pension de reversibelté, (cuntribut) ____________ paiés te (n
paisc forest) ____________ ____________ y (pension paieda) ____________ ____________
tla Talia, (pension) ____________ per (ciasalina) ____________, (pension integrativa)
____________ ____________ . Al responará ence a (duta la domanda fata)
____________ ____________ ____________ dal publich.
Al sará dessegur (n argoment enteressant) ____________ ____________ y
che tert o bonora reverda (dut) ____________. Per chel cialede de vegní
de (truep) ____________ y toledeves do ence amisc o (conescent) ____________.
Istruzions
per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per
mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de
selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail
(ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de
completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer
dl eserzize tl cheder "oget"!
ndς al indesc dla seconda lezion
La situazion fonetica dl ladin dolomitich
ne é nia frut dl cajo ma l resultat de n lonch prozes evolutif, determiné
da leges prezises de cheles che chi che rejona perloplù ne se enten nia.
Chestes leges, che an ti dij leges fonetiches, é en pert condizionedes
localmenter ajache ales muda da raion a raion y pò donca mené
a resultac che va undalauter ence te idioms scialdi vejins y emparentés.
Da chestes forzes, sovenz ence contrastantes, végnel fora na rei carateristica
de regoles relativamenter stares. Al é donca poscibel de ordené
y de loghé ite la molteplizité de fenomens fonetics che do na
pruma odleda per engatiés.
Te nost cajo sarà chest laour plu saurì sce an prova a jì
zeruch al latin sciche raisc comuna de duc i idioms conscidrés ti jan
do al svilup di singui fonems tles desvalives valedes dla Ladinia pian demez
da chesta basa. A chesta vida saràl ence poscibel abiné vigni
iade l maiour denominatour comun dles variantes ladines dolomitiches y de laoré
fora l model general che se ascon dovia les desferentes formes di idioms.
(Traduzion da la WL pl. 27)
Fonetica 1
Per ladin se muda la A tonica dl latin classich (à latina volgara) te -e- te chisc caji:
|
1. tla ultima (o unica) silba dla parola ladina. |
La pesc de n tel mesc |
WL pl. 47, 49, 52, 53 |
|
2. ti sufisc latins -ATA, ladin -ada / -eda (meneda,
soneda, cianteda) |
La streda de valeda é
scurteda |
WL pl. 49, 52, 53 |
|
3. dant da: R + consonant |
Con l pere y l berba a segra |
WL pl. 49, 50, 52, 53 |
|
LS |
fascian |
gherdeina |
badiot |
fodom |
ampez |
|
1. |
|||||
|
Pesc |
pèsc / pasc |
pesc |
pêsc |
pesc |
masc |
|
Tel |
tèl / tal |
tel |
tel / tal |
tel |
tal |
|
Mesc |
mèsc / masc |
mesc |
mêsc |
mesc |
pasc |
|
Adaté |
adatà |
adatà |
adaté |
adaté |
adatà |
|
Cualité |
calità |
cualità |
cualité |
cualité |
cualità |
|
Cuantité |
cantità |
cuantità |
cuantité |
cuantité |
cuantità |
|
Tré |
trèr |
tré |
trà |
trè |
tirà |
|
Telé |
telé |
telé |
tarà |
telè |
teréi |
|
Fauré |
firé |
fauré |
forà |
faurè |
febraro |
|
2. |
|||||
|
Streda |
strèda / strada |
streda |
strada |
strada |
strada |
|
Valeda |
valèda / valada |
valeda |
valada |
valada |
scurtada |
|
Scurteda |
scurtèda / scurtada |
scurteda |
scurtada |
scurtada |
scurtada |
|
Molinera |
molinea |
mulinea |
mor(i)nà |
mulinè |
morinara |
|
Scolera |
scolea |
sculea |
scolara |
mulinera |
scolara |
|
3. |
|||||
|
Berba |
bèrba / barba |
berba |
berba |
berba |
barba |
|
Pere |
père / pare |
pere |
pere |
pere |
pare |
|
Segra |
sègra / sagra |
segra |
segra |
siegra |
sagra |
Per ladin resta la A tonica latina classica (à latina volgara) -a- te chisc caji:
|
1. penultima silba dla parola ladina |
Ciala la ciaria dla ciasa
|
WL pl. 47, 52, 53 |
|
2. tla posizion finala primara (latina); (chesta situazion reverda pueces paroles) |
Da ca valch |
WL pl. 48, 52, 53 |
|
3. dant da n consonant nasal (n, m) |
L cian san sun l stram |
WL pl. 48, 52, 53 |
|
4. tl sufis -al (lat. -ALIS) |
L animal é mortal |
WL pl. 52 |
|
5. dant da -l- + consonant |
L'alba é valch da bel |
WL pl. 50, 52 |
|
6. dant da -st- |
La lasta y l paster |
WL pl. 50, 52 |
| LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
| 1. | |||||
| Ciala |
Vèrda |
Cëla |
Ciaria |
Ciala |
Varda |
| Ciaria |
Cèria |
Cëria |
Ciaria |
Ciaria |
Ciaria |
| Ciasa |
Cèsa |
Cësa |
Ciasa |
Cèsa |
Ciasa |
| Tana |
Tèna / Tana |
Tana |
Tana |
Tana |
Tana |
| Fontana |
Fontèna / Fontana |
Funtana |
Fontana |
Fontana |
Fontana |
| Sana |
Sèna / Sana |
Sana |
Sana |
Sana |
Sana |
| 2. | |||||
| Da |
Da |
Da |
Da |
Da |
Da |
| Ca |
Ca |
Ca |
Ca |
Ca |
Ca |
| 3. | |||||
| Cian |
Cian |
Cian |
Cian |
Cian |
Cian |
| San |
San |
San |
San |
San |
San |
| Stram |
Stram |
stram |
stran |
Stram |
Strame |
| 4. | |||||
| Animal |
Animèl / animal |
Animel |
Animal |
Animal |
Animal |
| Mortal |
Mortèl / mortal |
Murtel |
Mortal |
Mortal |
Mortal |
| 5. | |||||
| Alba |
Èlba / alba |
Elba |
Alba |
Elba |
Alba |
| Valch |
Vèlch / valch |
Velch |
Valch |
velch |
Algo |
| 6. | |||||
| Paster |
Pèster / paster |
Paster |
(Paster) |
Paster |
Lasta |
| Lasta |
Lèsta / lasta |
Lasta |
Lasta |
Lasta |
Pastro |
Met averda! Cheste paroles - bochel, fossel, messel, fossel, dedel - mantegn la desinenza -el.
endς al indesc dla seconda lezionEserzize (2-4) - Preibel scrivede pro les paroles che vegn dant chilò dessot de ciun idiom che eles é y fajede l'adatament tl ladin standard.
|
parola
|
idiom
|
LS
|
| alber | ||
| bastimënt | ||
| vèlch | ||
| asta | ||
| barba | ||
| bën | ||
| bolëta | ||
| istà | ||
| çiamp | ||
| ciüciastöp | ||
| pröm | ||
| sustà | ||
| zënza | ||
| bèst | ||
| blocada | ||
| centenà | ||
| istà | ||
| ciasa | ||
| cuadro | ||
| èste? | ||
| jenà | ||
| man | ||
| mer | ||
| süt | ||
| verité | ||
| mêsc | ||
| pan | ||
| raf | ||
| rana | ||
| competënza | ||
| rosada | ||
| maridà | ||
| sé | ||
| spech | ||
| statal | ||
| crostada | ||
| stram | ||
| mortèl | ||
| toulà | ||
| arfamà | ||
| malà | ||
| varietà | ||
| afascinënt |
Istruzions
per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per
mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de
selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail
(ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de
completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer
dl eserzize tl cheder "oget"!
endς al indesc dla seconda lezion
Grafia 2: I azenc y l apostrof
Sciche i on bele dit é la grafia dl ladin standard scialdi plu scempla che chela di idioms; chest vel ence o dantaladut per cie che reverda i azenc.
I azenc
Tla grafia dl ladin standard ne à l azent degun valour fonetich, al indicheia demé la silba tonica, chela olà che la parola vegn azenteda.
Per chesta rejon pòn adoré sibe l azent sclut che chel davert: l emportant é demé che l'adoranza pro vigni parola sie unitara tl medem test. Per chel végnel scrit: lapró, ciamó, pó, adoré, verité, sauté ... o: laprò, ciamò, pò, adorè, veritè, sautè ... ma la pronunzia resta ledia, y an pò pronunzié desche an é usés te si idiom.
I grafems vocalics <a>, <i>, <u> <o> vegn te chesta gramatica scric con l azent davert à, ì, ù ò ma an pò ence adoré caratri con l azent sclut, sce chesta realisazion é plu saurida (á, í, ó, ú).
Olà méten pa l azent?
An met l azent:
a) sun les paroles ossitones (= con la ultima silba azenteda) de deplù silbes che se ruva con n vocal tonich:
|
-a |
-é |
-ì |
-ò |
-ù |
|
el arà el dormirà ei menarà eles savarà |
malé fauré sauté comedé |
dormì saurì bolì davegnì |
destò dapò ciamò empò |
joentù entenù lassù menù |
b) pro l infinitif dl verb y l partizip passé mascolin singolar (y plural per la I coniugazion, cfr. f) méten l azent ence sce chest à demé una na silba, p.ej.: fé, sté, dì, jì, rì.
c) sun la 1. y 3. persona dl singolar y sun la 3. persona dl plural di verbs dé, savei y avei y sun la 3. persona di verbs avei, ester y podei:
|
dé |
savei |
avei |
ester |
podei |
|
|
ie el/ela/ei/eles/an |
dé dà |
sé sà |
é à |
[son] é |
[posse] pò |
d) sun les formes dla 3. persona singolara y plurala di verbs tla inverscion, ence sce ales ne porta nia l azent grafich, ajache ales à demé una na silba, cfr. al ri, al va, al sta, p.ej.:
al va - vàl al sta
- stàl
ela dij - dìjela ei cianta - ciàntei
al mangia - màngel eles porta - pòrteles
Met averda!
Pro les formes verbales che se ruva con n vocal tonich y é compagnedes da n pronom enclitich làscen l azent dla forma de basa. Chesta regola é emportanta dantaldut tla inverscion y per l futur, p.ej.: ala vegnirà - vegniràla ie sautaré - sautaréi
ei dormirà - dormirài eles jirà - jiràles
e) pro paroles con la desinenza -és tonica.
Al é l cajo dl plural dles paroles che se ruva con -é tonich, p.ej.
cugné - cugnés, moliné - molinés
aboné - abonés, tablé - tablés
zité - zités, verité - verités
cuantité - cuantités, dificolté - dificoltés
y dl partizip passé mascolin di verbs dla I coniugazion, p.ej.:
porté - portés,
deslié - desliés
destiné - destinés, cianté - ciantés
La forma plurala di autri partizips ne à endere degun azent, p.ej.:
metù - metus, chersciù
- cherscius
florì - floris, spedì - spedis
L azent grafich é consié can che al pò ester de aiut per na dreta pronunzia dla parola o per daidé desferenzié omonims.
Cfr. WL pl. 17.
L apostrof
L ladin standard é n lingaz pensé dantaldut per la scritura; per rejons de trasparenza végnel consié de adoré manco apostrofs che al é meso, de preferì plutost les paroles plenes y de scrive fora la forma entiera, p.ej.:
cinch menuc empede cin'menuc,
valch ciases empede val'ciases,
El me auda. empede El m'auda.
Ie ne é fat nia. empede Ie n'é fat nia.
Ie creie che ela sie a ciasa. empede Ie creie ch'ela sie a ciasa.
L'elijion vegn endere consieda pro l articul determinatif y indeterminatif feminin sce la parola che vegn do met man con n vocal, p.ej.: l'aucia, l'edema, l'abondanza; n'abitanta, n'edema, n'ora
Ma an pò empò lieje chestes paroles desche an é usés.
Cfr. WL pl. 25.
| L verb dl di: "avei"
al prejent
Ie é |
endς al indesc dla seconda lezion
Ezerzize (2-5) Metede adum frases adoran les paroles dedes sotite.
|
paroles
|
frasa
|
| Prums, i, varesc, fat, deberieda, on, i. | |
| L, entene, scrit, da, standard, é, n, zis, ladin, da, y, ence, saurì, lingaz, scrive., | |
| L, urgenta, à, da, cherdeda, atira, a, respone, mede, na, ti. | |
| Debujegn, n, dotour, la, dagnora, jent, à, de. | |
| 5, l, é, edema, davert, lunesc, a, dal, l', vender, dis, al, ambulatore. | |
| Les, debant, é, vijites. | |
| 8, 8, mede, da, é, en, per, enchin, vigni, siei, seira, pazienc, dadoman, da, servisc, les, les. | |
| L, y, l, de, di, mede, publiché, numer, inom, telefon, sun, dl, é, vigni, i, da, sfueis. | |
| USC, é, ence, informazions, Ladins, sun, la, di, chestes, abinables. |
L piz da la bona luna
Da les paroles dedes
nen végnel fora d'autres baratan l orden dles letres.
Abinedeles fora y emparedeles adament.
|
parola
|
parola
nueva
|
| Lion | |
| Manecia | |
| Mufa | |
| Mul | |
| Lasta | |
| Cobia | |
| Atira | |
| Ciuna | |
| Fant |
Istruzions
per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres
e-mail: redazion@noeles.net
Per
mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de
selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail
(ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de
completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer
dl eserzize tl cheder "oget"!
endς al indesc dla seconda lezion
Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003