Seconda lezion

L grup nominal mascolin
l articul y les preposizions - la formazion dl plural (I pert) - la concordanza tl grup nominal (masc. y fem.)



Introduzion
l articul y les preposizions - la formazion dl plural (I pert) - la concordanza tl grup nominal (masc. y fem.)

Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom!


15 de otober di de festa ofizial ence a Fodom, Col y Ampez

La Ladinia endò adum tl inom de pater Freinademetz. Al volova propi ester n sant a prové de mete endò a una les comunités ladines dl Sela sot a n soul denominatour. Decà y delà dai joufs s'àl metù en moviment na organisazion per cialé de fé ruvé plu jent ladina che al è meso ai 5 de otober a Roma, can che Pater Freinademetz vegnirà canonisé. Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l peis de chest aveniment. Les does comunités é dret liedes a la gliejia de Oies, olà che al é la ciasa dl fre badiot y plu outes él pié via prozescions propi con chela destinazion. Al ne mancia nia i ritirs, souradut en ocajion dles comunions, can che chi plu joegn vegn portés per prié do aiut.




1.
L articul

Al volova propi ester l sant da Oies a prové de mete endò a una les comunités ladines dl Sela sot a n soul denominatour.
Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l aveniment.

 

determinatif

indeterminatif

ejempli

sg.m.

l

n

l fre, l paisc, l ospedal, l uedl

n pre, n berba, n ucel, n agut

pl.m.

i

 

i fredesc, i libri, i auti, i afars

endς al indesc dla seconda lezion

2. Les preposizions articoledes

La Ladinia endò adum tl inom de pater Frenademetz

Na organizazion se à metù en moviment decà y delà dai joufs.

L articul determinatif mascolin pò se lié con n valgunes preposizions te na preposizion articoleda.

   

m.sg

m.pl.

Ejempli

a

   

+ art.

     

al

ai

Ti scinché n pom al mut; ti lascé zeche ai fredesc

da

dal

dai

Jì dal moler y dai muradours

de

dl

di

Savei l inom dl liber y di autours

sa

sal

sai

Jì sal mede

ta

tal

tai

Fé na spazireda tai molins

te

tl

Ti

Scrive tl diare y ti sfueis

Les autres preposizions ne vegn nia scrites liedes a n articul

   

m.sg

m.pl.

Ejempli

con

 

con l

con i

Jì con l pere y con i mutons al mer

per

 

per l

per i

Fé da marena per l

sun

 

sun l

sun i

Laoré sun l cuert y sun i barcons.

La preposizion y l articul indeterminatif ne vegn mai tachés adum, p.ej. ti dé graniei a n ucel.

endς al indesc dla pruma lezion

Eserzize (2.1) - Emplenide i vuec con articui y preposizions che passeneia.

… di 1. de jené 2002 restarà per giut … plu storich per … unité europeica.
Al é sté … di popolar, y … festa popolara y nazionala.
Codes de possessours de … cherta de credit à aspeté ert dant da … bancomat bele dant … ultima mesanuet dl ann vedl.
Lonc y lerch te Eurolandia à jent lascé fora euforia per … zetoles dl Euro.
… some de … moneida unitara europeica é nasciù bele dant passa cincanta agn, do … seconda vera mondiala.
Da enlaouta é ence … pruma colaborazion economica anter stac … Europa per … comerz internazional de ciarbon y acel.
Dodesc nazions con laprò … Talia, … Austria, … Francia, … Germania é capazes dla moneida unitara.
… trei nazions comembres dla UE, Inghiltera, Svezia y Danimarca vegnirà bonamenter pro … agn che vegn.
Nia tant atira do ne vegnirà … Svizera, che ne é nia pro … Union Europeica. Ence … Prinzipat de Lichtenstein, lié monetariamenter a … Svizera, azetarà … Euro demé sciche valuta foresta, ma nia de ciasa.
… Euro sarà con 300 milions de zitadins dovia … moneida plu sterscia do … dolar american. Con … dolars pòn bele paié soura dut … mond, o dit miec: endlonch olà che an l conesc.
Fina a … fin de fauré podaràn paié te … Talia con does valutes: … vedla - … Lira, y … nueva - … Euro.
… banches spera endere che … moment … gran laour de baraté ite … valutes vedles con Euro zede tost, tant gran él bele … prum moment incà.
La popolazion podarà ence dé ca … moneides … valutes vedles che jirà en pension con … Euro per fin de ben: a organisazions per … sozial y … scientifich.

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

ndς al indesc dla seconda lezion


3. Sostantifs y agetifs mascolins: l plural

L plural di sostantifs y di agetifs mascolins mostra na casistica scialdi rica tl ladin. An cumpeida deplù tipologies de plural; aldò dla desinenza dla parola tl singolar pò l plural ester:

Emplù pò n grup de sostantifs avei deplù formes de plural, p.ej. una per paroles vedles y una per empresc' y neologisms.

Les regoles de basa vel e general per les paroles arpedes y i empresc' plu o manco assimilés.

Cialonseti sen a n prum grup de inoms con formes plurales bendebot regolares.

Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l peis de chest aveniment.

Singolar

Plural

Ejempli

-s

-sc

peis - peisc, os - osc
enteres - enteresc, golous - golousc

-t

-c

ombolt - ombolc, tet - tec
mat - mac, freit - freic
Ezezions: dent - dents, mut - mutons

-st

-sc' *

cest - cesc', artist - artisc'
Ezezion: chest - chisc

-z

-c

fonz - fonc, piz - pic, paz - pac, fauz - fauc

Invariés

-sc

-sc

paisc - paisc, grisc - grisc

-c

-c

lac - lac, nevic - nevic
verc - verc, douc - douc

L grup <¬?> pò vegnì scrit ence <s-c> (des-ciarié, os-c) o <sc> tla parola (desciarié) y <sc'> (osc') a la fin dla parola. Te chest curs vegn preferì chesta ultima soluzion ajache ala ne dà degun problem tl trasferiment di dac.

Cfr. ence GLS pl. 26 / 27 y WL pl. 18 - 21.

endς al indesc dla seconda lezion

Eserzize (2-2) - Metede tl plural i inoms y i agetifs che vegn do y fajede l feminin dles paroles che pò avei doi jendri.

singular
plural
feminin
Stolz stolc stolza
Ont
Freit
Peis
Forest
Spiz
Cost
Ombolt
Ros
Strabac
Stritoz
Emprest
Salesc
Spos
Jornalist
Priesc
Verdic
Pachet
Prezious
Sforz
Piz
Componist
Obedient
Progres
Pulesc
Mat

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endς al indesc dla seconda lezion


4. La concordanza dl grup nominal (mascolin y feminin)

I determinanc y i agetifs vegn concordés con l sostantif a chel che ai se referesc.

determinant

agetif

sostantif

i
les

biei
beles

pres
ciases

miei
mies

valenc
valentes

jermans
nezes

chi
cheles

burc
burtes

stritoc
discuscions

determinant

sostantif

agetif

doi
does

peirs
ciastegnes

madurs
mates

i
les

poms
ciauzes

verc
blances

chi
cheles

mutons
mutans

valenc
valentes

determinant

sostantif

verb

predicatif

agetif

miei
mies

fis
fies

é deventés
é deventedes

 

gragn
granes

chisc
chestes

ciauzei
ciauzes

é
é

duc
dutes

roc
smarides

determinant

sostantif

agetif con funzion averbiala

agetif

i
les

paisc
valedes

biei
beles

fornis
florides

i
les

ciavei
mans

duc
dutes

moi
grovies

Met averda!

· I agetifs gran y tel é invariabli sce ai é dant l sostantif:

endς al indesc dla seconda lezion

Eserzize (2-3) - Met tl plural les formes anter cramples.

Comun de Bulsan - Consulta per i problems ladins

I seis duc dret bel enviés a (la conferenza) ____________

Cie davegní à pa la Previdenza?

(Laorant) ____________ y pensionés a confront con (la reforma) ____________ dl Statut Sozial. (L avocat) ____________ é (n gran espert) ____________ ____________ (dla normativa) ________________ che reverda (la tematica) ____________ di (contribut) previdenziai ____________ per (l laorant) ____________: (pension) ____________, pension de reversibelté, (cuntribut) ____________ paiés te (n paisc forest) ____________ ____________ y (pension paieda) ____________ ____________ tla Talia, (pension) ____________ per (ciasalina) ____________, (pension integrativa) ____________ ____________ . Al responará ence a (duta la domanda fata) ____________ ____________ ____________ dal publich.
Al sará dessegur (n argoment enteressant) ____________ ____________ y che tert o bonora reverda (dut) ____________. Per chel cialede de vegní de (truep) ____________ y toledeves do ence amisc o (conescent) ____________.

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

ndς al indesc dla seconda lezion


Introduzion - fonetica

La situazion fonetica dl ladin dolomitich ne é nia frut dl cajo ma l resultat de n lonch prozes evolutif, determiné da leges prezises de cheles che chi che rejona perloplù ne se enten nia. Chestes leges, che an ti dij leges fonetiches, é en pert condizionedes localmenter ajache ales muda da raion a raion y pò donca mené a resultac che va undalauter ence te idioms scialdi vejins y emparentés. Da chestes forzes, sovenz ence contrastantes, végnel fora na rei carateristica de regoles relativamenter stares. Al é donca poscibel de ordené y de loghé ite la molteplizité de fenomens fonetics che do na pruma odleda per engatiés.
Te nost cajo sarà chest laour plu saurì sce an prova a jì zeruch al latin sciche raisc comuna de duc i idioms conscidrés ti jan do al svilup di singui fonems tles desvalives valedes dla Ladinia pian demez da chesta basa. A chesta vida saràl ence poscibel abiné vigni iade l maiour denominatour comun dles variantes ladines dolomitiches y de laoré fora l model general che se ascon dovia les desferentes formes di idioms.

(Traduzion da la WL pl. 27)

Fonetica 1

Per ladin se muda la A tonica dl latin classich (à latina volgara) te -e- te chisc caji:

1. tla ultima (o unica) silba dla parola ladina.

La pesc de n tel mesc
Adaté a la cualité y no a la cuantité
Tré l telé de fauré

WL pl. 47, 49, 52, 53

2. ti sufisc latins

    -ATA, ladin -ada / -eda (meneda, soneda, cianteda)
    -ARIA, ladin -ara / -era / -ea

La streda de valeda é scurteda
La scolera y la molinera

WL pl. 49, 52, 53

3. dant da:

    R + consonant
    consonant + R che fova tl latin

Con l pere y l berba a segra

WL pl. 49, 50, 52, 53

LS

fascian

gherdeina

badiot

fodom

ampez

1.

         

Pesc

pèsc / pasc

pesc

pêsc

pesc

masc

Tel

tèl / tal

tel

tel / tal

tel

tal

Mesc

mèsc / masc

mesc

mêsc

mesc

pasc

           

Adaté

adatà

adatà

adaté

adaté

adatà

Cualité

calità

cualità

cualité

cualité

cualità

Cuantité

cantità

cuantità

cuantité

cuantité

cuantità

           

Tré

trèr

tré

trà

trè

tirà

Telé

telé

telé

tarà

telè

teréi

Fauré

firé

fauré

forà

faurè

febraro

           

2.

         

Streda

strèda / strada

streda

strada

strada

strada

Valeda

valèda / valada

valeda

valada

valada

scurtada

Scurteda

scurtèda / scurtada

scurteda

scurtada

scurtada

scurtada

           

Molinera

molinea

mulinea

mor(i)nà

mulinè

morinara

Scolera

scolea

sculea

scolara

mulinera

scolara

           

3.

         

Berba

bèrba / barba

berba

berba

berba

barba

Pere

père / pare

pere

pere

pere

pare

Segra

sègra / sagra

segra

segra

siegra

sagra

Per ladin resta la A tonica latina classica (à latina volgara) -a- te chisc caji:

1. penultima silba dla parola ladina

Ciala la ciaria dla ciasa
Te tana él na fontana sana

WL pl. 47, 52, 53

2. tla posizion finala primara (latina);

    (chesta situazion reverda pueces paroles)

Da ca valch

WL pl. 48, 52, 53

3. dant da n consonant nasal (n, m)

L cian san sun l stram

WL pl. 48, 52, 53

4. tl sufis -al (lat. -ALIS)

L animal é mortal

WL pl. 52

5. dant da -l- + consonant

L'alba é valch da bel

WL pl. 50, 52

6. dant da -st-

La lasta y l paster

WL pl. 50, 52

LS

Fascian

Gherdeina

Badiot

Fodom

Ampez

1.          
Ciala

Vèrda

Cëla

Ciaria

Ciala

Varda

Ciaria

Cèria

Cëria

Ciaria

Ciaria

Ciaria

Ciasa

Cèsa

Cësa

Ciasa

Cèsa

Ciasa

           
Tana

Tèna / Tana

Tana

Tana

Tana

Tana

Fontana

Fontèna / Fontana

Funtana

Fontana

Fontana

Fontana

Sana

Sèna / Sana

Sana

Sana

Sana

Sana

           
2.          
Da

Da

Da

Da

Da

Da

Ca

Ca

Ca

Ca

Ca

Ca

           
3.          
Cian

Cian

Cian

Cian

Cian

Cian

San

San

San

San

San

San

Stram

Stram

stram

stran

Stram

Strame

           
4.          
Animal

Animèl / animal

Animel

Animal

Animal

Animal

Mortal

Mortèl / mortal

Murtel

Mortal

Mortal

Mortal

           
5.          
Alba

Èlba / alba

Elba

Alba

Elba

Alba

Valch

Vèlch / valch

Velch

Valch

velch

Algo

           
6.          
Paster

Pèster / paster

Paster

(Paster)

Paster

Lasta

Lasta

Lèsta / lasta

Lasta

Lasta

Lasta

Pastro

Met averda! Cheste paroles - bochel, fossel, messel, fossel, dedel - mantegn la desinenza -el.

endς al indesc dla seconda lezion

Eserzize (2-4) - Preibel scrivede pro les paroles che vegn dant chilò dessot de ciun idiom che eles é y fajede l'adatament tl ladin standard.

parola
idiom
LS
alber
bastimënt
vèlch
asta
barba
bën
bolëta
istà
çiamp
ciüciastöp
pröm
sustà
zënza
bèst
blocada
centenà
istà
ciasa
cuadro
èste?
jenà
man
mer
süt
verité
mêsc
pan
raf
rana
competënza
rosada
maridà
spech
statal
crostada
stram
mortèl
toulà
arfamà
malà
varietà
afascinënt

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endς al indesc dla seconda lezion


Grafia 2: I azenc y l apostrof

Sciche i on bele dit é la grafia dl ladin standard scialdi plu scempla che chela di idioms; chest vel ence o dantaladut per cie che reverda i azenc.

I azenc

Tla grafia dl ladin standard ne à l azent degun valour fonetich, al indicheia demé la silba tonica, chela olà che la parola vegn azenteda.

Per chesta rejon pòn adoré sibe l azent sclut che chel davert: l emportant é demé che l'adoranza pro vigni parola sie unitara tl medem test. Per chel végnel scrit: lapró, ciamó, pó, adoré, verité, sauté ... o: laprò, ciamò, pò, adorè, veritè, sautè ... ma la pronunzia resta ledia, y an pò pronunzié desche an é usés te si idiom.

I grafems vocalics <a>, <i>, <u> <o> vegn te chesta gramatica scric con l azent davert à, ì, ù ò ma an pò ence adoré caratri con l azent sclut, sce chesta realisazion é plu saurida (á, í, ó, ú).

Olà méten pa l azent?

An met l azent:

a) sun les paroles ossitones (= con la ultima silba azenteda) de deplù silbes che se ruva con n vocal tonich:

    -a

    el arà

    el dormirà

    ei menarà

    eles savarà

    malé

    fauré

    sauté

    comedé

    dormì

    saurì

    bolì

    davegnì

    destò

    dapò

    ciamò

    empò

    joentù

    entenù

    lassù

    menù

b) pro l infinitif dl verb y l partizip passé mascolin singolar (y plural per la I coniugazion, cfr. f) méten l azent ence sce chest à demé una na silba, p.ej.: fé, sté, dì, jì, rì.

c) sun la 1. y 3. persona dl singolar y sun la 3. persona dl plural di verbs , savei y avei y sun la 3. persona di verbs avei, ester y podei:

 

savei

avei

ester

podei

ie

el/ela/ei/eles/an

é

à

[son]

é

[posse]

d) sun les formes dla 3. persona singolara y plurala di verbs tla inverscion, ence sce ales ne porta nia l azent grafich, ajache ales à demé una na silba, cfr. al ri, al va, al sta, p.ej.:

Met averda!

Pro les formes verbales che se ruva con n vocal tonich y é compagnedes da n pronom enclitich làscen l azent dla forma de basa. Chesta regola é emportanta dantaldut tla inverscion y per l futur, p.ej.: ala vegnirà - vegniràla ie sautaré - sautaréi

e) pro paroles con la desinenza -és tonica.

Al é l cajo dl plural dles paroles che se ruva con -é tonich, p.ej.

La forma plurala di autri partizips ne à endere degun azent, p.ej.:

L azent grafich é consié can che al pò ester de aiut per na dreta pronunzia dla parola o per daidé desferenzié omonims.

Cfr. WL pl. 17.

L apostrof

L ladin standard é n lingaz pensé dantaldut per la scritura; per rejons de trasparenza végnel consié de adoré manco apostrofs che al é meso, de preferì plutost les paroles plenes y de scrive fora la forma entiera, p.ej.:

L'elijion vegn endere consieda pro l articul determinatif y indeterminatif feminin sce la parola che vegn do met man con n vocal, p.ej.: l'aucia, l'edema, l'abondanza; n'abitanta, n'edema, n'ora

Ma an pò empò lieje chestes paroles desche an é usés.

Cfr. WL pl. 25.

L verb dl di: "avei" al prejent

Ie é
Tu as
Ela - el à
Nos on
Vos eis
Eles - Ei à

endς al indesc dla seconda lezion


Ezerzize (2-5) Metede adum frases adoran les paroles dedes sotite.

paroles
frasa
Prums, i, varesc, fat, deberieda, on, i.
L, entene, scrit, da, standard, é, n, zis, ladin, da, y, ence, saurì, lingaz, scrive.,
L, urgenta, à, da, cherdeda, atira, a, respone, mede, na, ti.
Debujegn, n, dotour, la, dagnora, jent, à, de.
5, l, é, edema, davert, lunesc, a, dal, l', vender, dis, al, ambulatore.
Les, debant, é, vijites.
8, 8, mede, da, é, en, per, enchin, vigni, siei, seira, pazienc, dadoman, da, servisc, les, les.
L, y, l, de, di, mede, publiché, numer, inom, telefon, sun, dl, é, vigni, i, da, sfueis.
USC, é, ence, informazions, Ladins, sun, la, di, chestes, abinables.

L piz da la bona luna

Da les paroles dedes nen végnel fora d'autres baratan l orden dles letres.
Abinedeles fora y emparedeles adament.

parola
parola nueva
Lion
Manecia
Mufa
Mul
Lasta
Cobia
Atira
Ciuna
Fant

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endς al indesc dla seconda lezion


Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003