![]() |
|
L test de chest'edema é L'America ne é inió dé fora tla lezion passeda. Sce al é paroles o formes che i n'eis nia entenù preibel damanedenes spligazions plu menudes. I on cernù n test plutost lonch y che prejenteia ence formes ciamò nia tratedes ajache i cherdon che la competenza passiva dl ladin, unfat de ciun idiom, sie dret bona per duc vosautri. Emplù podeise enscì ves fé ite con chestes strutures y les avei tla oredla te contesc' desferenc y plu naturai che chi di eserzizes formulés aposta. |
1. Sostantifs y agetifs mascolins: l plural 3
Enchin a sen onse emparé l plural dles paroles mascolines che va fora con vocal y con -s, -sc, -t, -st, -c, -z.
Tla tabela dessot végnel reporté l plural dles paroles che fenesc con i autri consonanc adenfora de -l y -r che vegnirà tratés tla lezion che vegn.
Te chest grup abìnen ence paroles che fenesc con n consonant sonour, de regola nia adoré tl ladin junsom a na parola (tla posizion finala). Al se trata de paroles empermò ruvedes tl ladin y che ne é nia ciamò dldut assimiledes o de paroles forestes internazionales. (Cialé ence GLS pl. 26 - 27).
Tla formazion dl plural méssen ence te n valgugn caji reportés sotite desferenzié anter paroles vedles y paroles plu nueves dl lessich ladin. Al vegn dé spligazions plu menudes a la fin dla tabela.
|
-b |
+ -s |
verb - verbs, arab - arabs |
|
-ch |
-c |
banch - banc, pech - pec rich - ric, blanch - blanc, stanch - stanc Ezezions: fuech - fuesc, luech - luesc, juech - juesc, amich - amisc, nemich - nemisc, sterch - stersc |
|
-cs |
sluch - slucs, veluch - velucs, polach - polacs, baroch - barocs |
|
|
-sch |
-sc |
bosch - bosc, todesch - todesc, fosch - fosc Ezezion: rosch - rosc' |
|
-ich (nia tonich) |
-ics |
politich - politics, publich - publics |
|
-d |
leopard - leopards, miliard - miliards, suizid - suizids |
|
|
-f |
ciof - ciofs, granf - granfs volentif - volentfs, valif - valifs |
|
|
-gh |
teologh - teologs, archeologh - archeologs |
|
|
-m |
pom - poms, inom - inoms gram - grams, medem - medems |
|
|
-n (tonich) |
+ -s |
ciadin - ciadins, roman - romans ladin - ladins, plan - plans Ezezions: bon - bogn, degun - degugn, gran - gragn |
|
-'en (nia tonich) -nn |
-gn |
termen - termegn, orghen - orghegn, orden - ordegn cuecen - cuecegn, joen - joegn ann - agn (y derivac), dann - dagn |
|
-gn |
+ -s |
segn - segns, bujegn - bujegns, degn - degns |
|
-p |
ciamp - ciamps, grup - grups, crep - creps truep - trueps |
Met averda!
Les paroles che va fora con -ch à en general l plural con -c.
Ence per chesta desinenza végnel dant na desferenzia de comportament anter paroles vedles y neologisms o paroles forestes. Chestes ultimes mostra la tendenza a formé l plural con -s (austriach - austriacs, reziproch - reziprocs, sluch - slucs, veluch - velucs, parch - parcs, autarch - autarcs).
An consieia de cialé do tl dizionar per la forma dreta.
6.1) Eserzize. Scrivede les formes plurales dles paroles che vegn do y fajede l mascolin o respetivamenter l feminin dles formes che pò avei doi jendri.
|
Baron |
||
|
Baujaron |
||
|
Blanchic |
||
|
Boia |
||
|
Boteiga |
||
|
Chest |
||
|
Ciandeila |
||
|
Court |
||
|
Cuecen |
||
|
Duch |
||
|
Fant |
||
|
Festide |
||
|
Fourcia |
||
|
Gros |
||
|
Iade |
||
|
Inom |
||
|
Jent |
||
|
Mat |
||
|
Medem |
||
|
Mond |
||
|
Mus |
||
|
Or |
||
|
Palaz |
||
|
Puech |
||
|
Puere |
||
|
Re |
||
|
Ruf |
||
|
Scagn |
||
|
Soglot |
||
|
Spave |
||
|
Vardian |
||
|
Veluch |
O > -ue-
Per ladin se muda per l plu la o dl latin volgar te -ue- te chisc caji:
|
1. can che chesta fova te na silba averta. |
L cuech cuej la cuessa. Danuef n juech con l fuech. |
WL pl. 45, 46, 53 |
|
2. can che ala fova te na silba scluta; al se trata de pueces paroles. |
L uedl dla nuet. |
WL pl. 45, 46, 53 |
|
LS |
Fas./moe. |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
cuech |
cogo / cöch |
cuech |
cöch |
cuogo |
cogo |
|
cuej |
chesc / cösc |
cuej |
cöj |
cuosc |
coe |
|
cuessa |
chessa |
cuessa |
chessa |
cuossa |
(galon) |
|
danuef |
danef / danöf |
danuef |
danü |
danuof |
danoo |
|
juech |
jech / jöch |
juech |
jüch |
juoch |
śogo |
|
fuech |
fech / föch |
fuech |
füch |
fuoch |
fo |
|
uedl |
eie / ölge |
uedl |
edl / ödl |
ogle |
ocio |
|
nuet |
net / not |
nuet |
net |
not |
note |
O > o
Per ladin resta la o dl latin volgar -o- te chisc caji:
|
1. can che chesta fova te na silba scluta, tla maiour pert di caji. |
Ot forfejes y n corn. |
WL pl. 45, 46, 53 |
|
2. dant da n consonant nasal, sibe te na silba daverta sibe scluta. |
N pont bon lonch. |
WL pl. 46, 53 |
|
3. can che chesta fova te na silba daverta. |
La roda fora de scola. |
WL pl. 45, 46, 53 |
6.2) Eserzize. Preibel grupede les paroles per idiom y trasformedeles tl standard comentan les regoles aplichedes.
|
Vèlch |
||
|
istà |
||
|
ciadena |
||
|
forà |
||
|
lejer |
||
|
dëuc |
||
|
plëgn |
||
|
sëch |
||
|
poussa |
||
|
lüch |
||
|
cesa |
||
|
sfadiousa |
||
|
forn |
||
|
lèna |
||
|
tëila |
||
|
siegra |
||
|
tublà |
||
|
cué |
||
|
cüna |
||
|
alba |
||
|
forcia |
||
|
sourt |
||
|
ocio |
||
|
cuor |
||
|
mëune |
||
|
cërn |
||
|
cher |
||
|
corea |
||
|
strada |
||
|
tomun |
||
|
föia |
||
|
sfrëia |
||
|
zena |
-L- anter vocai
La -l- anter vocai y datrai ence la -ll- se conserva te Gherdeina, Fascia, y Fodom, endere se mùdela sovenz te -r- te Ampez y Mareo - Badia, aldò dl fenomen dl rotazism.
Al se trata de n fenomen nia stabil, con incongruenzes tla medema valeda y ence tl paradigm dla medema parola. Perchel y ence ajache formes rotazisedes é sovenz puech cleres y manco entenibles adora l ls les formes con -l-.
|
La netola joena jola. Maladet de n pulesc tla garsala. |
WL, pl. 62, tab. 29 |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
netola |
nétola |
(flutra) |
netora |
nétola |
nótora |
|
joena |
joena |
jëuna |
jona |
joena |
soina |
|
jola |
sgola |
jola |
jora |
sgola |
oujòra |
|
maladet |
maladet |
maladët |
maradët |
maladët |
maladéto |
|
pulesc |
pulesc |
pulesc |
pöresc |
pulesc |
pulesc |
|
garsala |
grasala |
grasala |
garsala |
garsala |
garsala |
L verb dl di: "volei"
|
Forma normala ie vue tu vues ela / el vuel nos volon vos voleis eles / ei vuel an vuel |
Forma invertida vuei vueste vuelela / vuelel volonse voleise vueleles / vuelei vuelen |
Met averda!
1. L verb volei à ence na varianta curta "ulei", p. ej.: ie ue, tu ues, ela / el uel, nos ulon, vos uleis, eles / ei uel, an uel; part. perf; ulù.
2. La GLS reporta chest verb a plata 65. Metede averda a la seconda persona singolara invertida che é scrita faleda: vueleste é da comedé con vueste.
6.3) Eserzize. Responede a les domandes che vegn do.
1. Chi conta pa la storia?
2. Olà se dejouj pa chesta storia?
3. Co viv pa n re?
4. Ciuldì se tegn pa i resc mac de court?
5. Chi fova (era / war) pa ju a vedei l empicament de Hansl?
6. Chi é pa Colombin?
7. Ciuldì à pa Hansl podù s'en jì?
8. Cie à pa fat Colombin?
9. Chi é pa Amerigo Vespucci?
10. Olà é pa l'America?
6.4) Eserzize. Scrivede n comunicat stampa
/ invit che anunzieia la daurida
de na mostra de chedri de na artista o de n artist che ves plej.
Duc i derc resservés - Union Generela di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003