![]() |
|
Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom |
|
Prejenté n coretour ortografich a la leta de chi che scrivarà fascian Plu saurì scrive per ladin L nuef strument de laour é l frut de na colaborazion anter l Istitut Cultural Ladin de San Jan y l IRST de Trent scomenceda dant da cater agn tl cheder dl projet de modernisazion dl ladin envié via sibe a livel local te Fascia che souralocal tl SPELL y sostegnù ence dai Comuns dla val tres l C11, da la Region Trentin-Sudtirol y da la Comunité Europeica. L coretour ortografich, realisé da la dotoura Sabrina Rasom y dal dotour Claudio Giuliano respetivamenter per la pert linguistica y per chela informatica, permet de abiné fora fai de ortografia y de propone soluzions alternatives per comedé la forma segnaleda sciche "faussa". Al é basé sun l standard fascian y al permet ence de reconesce y, sce en cajo, baraté fora formes de d'autres variantes fascianes mucedes ite te n test. Dantfora él jù la informatisazion de n corpus de tesc' fascians y dl DILF (Dizionèr talian fascian), da podei consulté sun l sit web www.tales.itc.it/, per ruvé sen a chesta pruma verscion dl coretour prejenteda y deda fora te na verscion sperimentala dantaldut a persones y a istituzions che bele sen scriv truep per ladin. Chestes daidarà segnalé incongruenzes o defec de sia compilazion y metarà adum ence dizionars personalisés setoriai con chi che an podarà smaioré la racoiuda lessicala a la leta enchin a sen. Al se trata de n prodot de gran emportanza che, enceben che te na verscion ciamò sperimentala, ne daida nia demé chi che scriv per ladin ma che porta pro a auzé nost lingaz devers di lingac maiours. Al fossa sen de gran utl sce chesta esperienza preziousa y dut l laour che ti é ju dantfora y chel che jirà ciamò debujegn per arjonje l obietif final de na verscion definitiva, vegnissa encadrés te n projet de politica linguistica general mené inant da duc i ladins, da enc, istituzions, sociazions y persones che vuel fé deventé ence l ladin n lingaz "normal" adoré tla Ladinia te dutes les situazions. |
Tomeda de -V-
1. La V latina (o B intervocalica) tla parola
La -v- mostra segns de debleza te duta la Ladinia; l raion olà che chest fenomen é plu fort é envers nord tla Val Badia y te Ampez. La prejenza o la tomeda dla letra -v- ne é nia sistematica ti idioms, datrai nience tla medema varianta y tl medem rejonant.
|
Plovei de november sun l rover Avei da ciavé sot la levina |
WL, pl. 65 - 68, 66 |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
plovei |
piever |
pluëi |
ploei / plovëi |
pluove |
pioe |
|
november |
november |
nuvëmber |
novëmber |
november |
noémber |
|
rover |
rover |
rover |
ró / rou |
roure |
roero |
|
avei |
aer |
avëi |
avëi |
avei |
aé |
|
ciavé |
ciavèr |
giavé |
ćiaé / ćiavè |
giavé |
jaà |
|
levina |
levina |
levina |
loìna / levina |
levina |
la(v)ina |
2. La V latina al scomenciament dla parola
La v etimologica latina toma nia demé ite tla parola ma sovenz ence al scomenciament dla parola.
Datrai pòn ence osservé l svilup contrar te caji olà che la v ne toma nia ma ala se renforza te na b (p.ej; fas. bespa y bolp o baruia che vegn dant te dut l raion)
|
Na vespa, na volp y n verm con na baruia |
WL, pl. 65 - 68, 67 |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
vespa |
bespa |
bespia |
öspa |
vespa |
vespa |
|
volp |
bolp |
bolp |
olp |
(v)olp |
(v)olpe |
verm |
verm |
ierm |
ermo (romun) |
vierm |
vermo |
baruia |
barùgola |
baruia |
bauria |
baruia |
(poresc) |
|
Vegnì, vedei y volei |
WL, pl. 66 - 68, 67 |
|
LS |
Fascian |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
vegnì |
vegnir |
unì |
gnì |
vegnì |
vegnì |
|
vedei |
veder |
udëi |
odëi |
vedei |
vede |
|
volei |
voler |
ulëi |
orëi |
volei |
voré |
Per chestes trei paroles, - vegnì, vedei, volei - scialdi adoredes y frecuentes végnel proponù ence les formes curtes gnì, odei, ulei.
La varianta curta gnì vegn adoreda demé tles formes verbales azentedes sun la desinenza (p. ej. ie vegne, nos gnon, vos gneis).
(Cfr ence GLS pls 62, 65, 74)
3. Na v- "faussa" al scomenciament dla parola.
Ti idioms àbinen sovenz na v te paroles che ne l'essa nia etimologicamenter (bad. vicel < AUCELLUM, ghe. vester < ESSERE, bad. / ghe. verde / verder < ARDERE, fod. / amp. vuof / vo(v)o < OVUM).
|
Ot uefs de ucel |
WL, pl. 65 - 68, 67 |
|
LS |
Fascian / moe. |
Gherdeina |
Badiot |
Fodom |
Ampez |
|
ot |
ot |
ot |
ot |
vot |
oto |
|
uef |
ef / öf |
uef |
ü |
vuof |
voo |
|
ucel |
ucel |
ucel |
vicel |
ucel |
ouzel |
Sciche an pò vedei dai ejempli reportés tles tabeles dessoura toma -v- plu saurì can che al é dlongia o y u ma al é rie da dé dant regoles stares per l standard. En general à l ls tout su les formes maioritares (indipendentementer da la etimologia) y perchel onse (1) avei ma joen, (2) ousc y outé ma (3) vigni y valch.
Tl tratament dles paroles che prejenteia chest fenomen él plu da fondament fissé per vigni forma o paradigm la forma foneticamenter plu clera (p. ej. scrive o, sciche i vedaron plu inant, les desinenzes dl imperfet con -v-).
Per na comprenjion mioura, tl dube, él da aconsié les formes plu plenes, etimologicamenter plu completes con V (o con B).
7.1) Eserzize - preibel scrivede pro les paroles che vegn dant chilò dessot de ciun idiom che ales é y fajede la traduzion tl ladin standard.
|
aé |
||
|
anché |
||
|
baruia |
||
|
cher |
||
|
ia |
||
|
jonn |
||
|
lâ |
||
|
olp |
||
|
orëi |
||
|
öt |
||
|
pluoia |
||
|
puoch |
||
|
scrì |
||
|
ü |
||
|
ua |
||
|
ujin |
||
|
velù |
||
|
verde |
||
|
vicel |
||
|
vire |
||
|
vot |
I maiours dizionars setoriai vegn laorés fora da grups de linguisc' y esperc dl setour
|
-r (tonich) |
+ s |
mur - murs, per - pers, fer - fers cler - clers, cer - cers scritour, scritours, mandatar - mandatars familiar - familiars, ejemplar - ejemplars papier - papiers, mestier - mestiers entier - entiers, senzier - senziers sciafer - sciafers |
|
-'r (nia tonich) |
||
|
-'cher -'ler -'mer -'ner -'sser -'zer |
+ i |
sciacher - sciacheri, idraulicher - idraulicheri tisler - tisleri, spangler - spangleri, sotler - sotleri numer - numeri, cromer - cromeri chelner - chelneri, lerner - lerneri, zigainer - zigaineri slosser - slosseri scizer - scizeri |
|
-'ber -'der -'fer -'gher -'per -'ter -'ver |
-bri -dri -fri -gri -pri -tri -vri |
alber - albri tender - tendri cheifer - cheifri iagher - iagri, peigher - peigri clomper - clompri, incomper - incompri maester - maestri, auter - autri cadaver - cadavri, fever - fevri |
|
cons. + l |
cons. + l + i |
uedl - uedli dopl - dopli |
|
voc. + l |
voc. + i |
|
|
-al |
-ai |
local - locai, manual - manuai personal - personai, statal - statai |
|
-ol |
-oi |
control - controi, col - coi mol - moi |
|
-ul |
-ui |
popul - popui, baul - baui encherscioul - encherscioui |
|
-il |
-ii |
profil - profii, ciampanil - ciampanii sotil - sotii, stabil - stabii |
|
-el (tonich) |
-iei |
agnel - agniei, restel - restiei, bel - biei Ezezions: · ciavel - ciavei, pavel - pavei, vel - vei, el - ei · sel - sei, nadel - nadei, bochel - bochei, dedel - dedei, toel - toei, fossel - fossei tel -tei |
|
-uel (tonich) |
-uei |
lenzuel - lenzuei, ciajuel - ciajuei, peciuel - peciuei |
|
cons. + -el (nia tonich) |
cons.+l+i |
debel - debli, desponibel - desponibli |
7.2) Eserzize - scrivede l plural dles paroles che vegn do y fajede l mascolin o respetivamenter l feminin dles formes che pò avei doi jendri
|
aisciuda |
||
|
arbandoné |
||
|
auter |
||
|
biografica |
||
|
boteghier |
||
|
ciastel |
||
|
ciaval |
||
|
ciof |
||
|
critere |
||
|
enstessa |
||
|
figurativa |
||
|
fontana |
||
|
grijon |
||
|
ideal |
||
|
jonil |
||
|
leterar |
||
|
letour |
||
|
liber |
||
|
lingaz |
||
|
localité |
||
|
maester |
||
|
mender |
||
|
mez |
||
|
nuef |
||
|
pascion |
||
|
poet |
||
|
puech |
||
|
soul |
||
|
standard |
||
|
tradutour |
||
|
vel |
||
|
vers |
||
|
zigainera |
||
|
luech |
7.3) Eserzize - preibel metede vignun te sie idioms les paroles chilò dessot
|
Telefoneda |
||
|
corona |
||
|
peteneia |
||
|
vent |
||
|
peia |
||
|
uedl |
||
|
sourt |
||
|
paster |
||
|
tera |
||
|
cresce |
||
|
enier |
||
|
piet |
||
|
fueia |
||
|
spave |
||
|
fourcia |
||
|
seira |
||
|
agut |
||
|
fuech |
||
|
flour |
||
|
nuef |
||
|
neif |
||
|
couter |
||
|
nuet |
||
|
fauc |
||
|
segn |
||
|
deberieda |
||
|
luesa |
|
Forma normala ie feje |
Forma invertidafeji |
7.4 ) Eserzize - scrivede n dialogh adoran les indicazions dedes sciche troi.
|
Due amici si incontrano e / Zwei Freunde treffen sich und |
|
|
Si salutano / Sie grüssen sich. |
|
|
Non si vedono da un bel po' / Seit langem haben sie sich nicht mehr gesehen. |
|
|
A. dice di essere stato molto occupato / A. erzählt, er sei sehr beschäftigt gewesen. |
|
|
B. chiede il perché / B. fragt warum. |
|
|
A. racconta che ha dovuto prepararsi per un concorso / A. erzählt er habe sich für ein Wettbewerb vorbereiten müssen. |
|
|
B. chiede di che genere / B. fragt was für einen. |
|
|
A. dice di voler cambiare completamente mestiere / A. sagt er will einen anderen Beruf unternehmen. |
|
|
B. è sorpreso e chiede in che settore / B. ist überrascht und fragt in welchem Bereich. |
|
|
A. spiega di essere tornato alla grande passione della sua vita, cioè la medicina e il sociale / A. erklärt., dass er zu seiner großen Leidenschaft seines Lebens zurückgekehrt ist, nämlich die Medizion und der soziale Bereich |
|
|
B. chiede cosa non gli piaceva dell'impiego in comune / B. fragt, was ihm bei der Arbeit in der Gemeinde nicht gefallen hat. |
|
|
A. risponde che all'ufficio tributi la gente era sempre scontenta / A. antwortet, dass im Steueramt die Leute immer unzufrieden waren. |
|
|
B. è d'accordo e s'informa quindi sul nuovo lavoro / B. ist mit A. einverstanden und erkundigt sich über die neue Arbeit. |
|
|
A. racconta di aver frequentato un corso per infermiere e di voler partecipare ad un concorso che ha luogo in autunno a Bolzano / A. erzählt, dass er einen Kurs für KrankenplegerInnen besucht zu haben und an einem Wettbewerb für eine Arbeitsstelle teilnehmen will, der nächsten Herbst in Bozen stattfinden wird. |
|
|
B. scoppia a ridere / B. bricht ins Lachen aus |
|
|
A. chiede il perché di quella reazione / A. fragt nach dem Grund dieser Reaktion. |
|
|
B. risponde che lui ha fatto la stessa cosa / B. antwortet, dass er dasselbe gemacht hat. |
Duc i derc resservés - Union Generela di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003