Setima lezion

 



Introduzion

    Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom

 


Prejenté n coretour ortografich a la leta de chi che scrivarà fascian

Plu saurì scrive per ladin

L nuef strument de laour é l frut de na colaborazion anter l Istitut Cultural Ladin de San Jan y l IRST de Trent scomenceda dant da cater agn tl cheder dl projet de modernisazion dl ladin envié via sibe a livel local te Fascia che souralocal tl SPELL y sostegnù ence dai Comuns dla val tres l C11, da la Region Trentin-Sudtirol y da la Comunité Europeica.

L coretour ortografich, realisé da la dotoura Sabrina Rasom y dal dotour Claudio Giuliano respetivamenter per la pert linguistica y per chela informatica, permet de abiné fora fai de ortografia y de propone soluzions alternatives per comedé la forma segnaleda sciche "faussa". Al é basé sun l standard fascian y al permet ence de reconesce y, sce en cajo, baraté fora formes de d'autres variantes fascianes mucedes ite te n test.

Dantfora él jù la informatisazion de n corpus de tesc' fascians y dl DILF (Dizionèr talian fascian), da podei consulté sun l sit web www.tales.itc.it/, per ruvé sen a chesta pruma verscion dl coretour prejenteda y deda fora te na verscion sperimentala dantaldut a persones y a istituzions che bele sen scriv truep per ladin. Chestes daidarà segnalé incongruenzes o defec de sia compilazion y metarà adum ence dizionars personalisés setoriai con chi che an podarà smaioré la racoiuda lessicala a la leta enchin a sen.

Al se trata de n prodot de gran emportanza che, enceben che te na verscion ciamò sperimentala, ne daida nia demé chi che scriv per ladin ma che porta pro a auzé nost lingaz devers di lingac maiours.

Al fossa sen de gran utl sce chesta esperienza preziousa y dut l laour che ti é ju dantfora y chel che jirà ciamò debujegn per arjonje l obietif final de na verscion definitiva, vegnissa encadrés te n projet de politica linguistica general mené inant da duc i ladins, da enc, istituzions, sociazions y persones che vuel fé deventé ence l ladin n lingaz "normal" adoré tla Ladinia te dutes les situazions.

 

endō al indesc dla lezion


Fonetica 8a pert

Tomeda de -V-

1. La V latina (o B intervocalica) tla parola

La -v- mostra segns de debleza te duta la Ladinia; l raion olà che chest fenomen é plu fort é envers nord tla Val Badia y te Ampez. La prejenza o la tomeda dla letra -v- ne é nia sistematica ti idioms, datrai nience tla medema varianta y tl medem rejonant.

Plovei de november sun l rover

Avei da ciavé sot la levina

WL, pl. 65 - 68, 66

LS

Fascian

Gherdeina

Badiot

Fodom

Ampez

           

plovei

piever

pluëi

ploei / plovëi

pluove

pioe

november

november

nuvëmber

novëmber

november

noémber

rover

rover

rover

ró / rou

roure

roero

           

avei

aer

avëi

avëi

avei

ciavé

ciavèr

giavé

ćiaé / ćiavè

giavé

jaà

levina

levina

levina

loìna / levina

levina

la(v)ina

2. La V latina al scomenciament dla parola

La v etimologica latina toma nia demé ite tla parola ma sovenz ence al scomenciament dla parola.

Datrai pòn ence osservé l svilup contrar te caji olà che la v ne toma nia ma ala se renforza te na b (p.ej; fas. bespa y bolp o baruia che vegn dant te dut l raion)

Na vespa, na volp y n verm con na baruia

WL, pl. 65 - 68, 67

LS

Fascian

Gherdeina

Badiot

Fodom

Ampez

vespa

bespa

bespia

öspa

vespa

vespa

volp

bolp

bolp

olp

(v)olp

(v)olpe

verm

verm

ierm

ermo (romun)

vierm

vermo

baruia

barùgola

baruia

bauria

baruia

(poresc)

Vegnì, vedei y volei

WL, pl. 66 - 68, 67

LS

Fascian

Gherdeina

Badiot

Fodom

Ampez

vegnì

vegnir

unì

gnì

vegnì

vegnì

vedei

veder

udëi

odëi

vedei

vede

volei

voler

ulëi

orëi

volei

voré

Per chestes trei paroles, - vegnì, vedei, volei - scialdi adoredes y frecuentes végnel proponù ence les formes curtes gnì, odei, ulei.

La varianta curta gnì vegn adoreda demé tles formes verbales azentedes sun la desinenza (p. ej. ie vegne, nos gnon, vos gneis).

(Cfr ence GLS pls 62, 65, 74)

3. Na v- "faussa" al scomenciament dla parola.

Ti idioms àbinen sovenz na v te paroles che ne l'essa nia etimologicamenter (bad. vicel < AUCELLUM, ghe. vester < ESSERE, bad. / ghe. verde / verder < ARDERE, fod. / amp. vuof / vo(v)o < OVUM).

Ot uefs de ucel

WL, pl. 65 - 68, 67

LS

Fascian / moe.

Gherdeina

Badiot

Fodom

Ampez

ot

ot

ot

ot

vot

oto

uef

ef / öf

uef

ü

vuof

voo

ucel

ucel

ucel

vicel

ucel

ouzel

Sciche an pò vedei dai ejempli reportés tles tabeles dessoura toma -v- plu saurì can che al é dlongia o y u ma al é rie da dé dant regoles stares per l standard. En general à l ls tout su les formes maioritares (indipendentementer da la etimologia) y perchel onse (1) avei ma joen, (2) ousc y outé ma (3) vigni y valch.

Tl tratament dles paroles che prejenteia chest fenomen él plu da fondament fissé per vigni forma o paradigm la forma foneticamenter plu clera (p. ej. scrive o, sciche i vedaron plu inant, les desinenzes dl imperfet con -v-).

Per na comprenjion mioura, tl dube, él da aconsié les formes plu plenes, etimologicamenter plu completes con V (o con B).

endō al indesc dla lezion


7.1) Eserzize - preibel scrivede pro les paroles che vegn dant chilò dessot de ciun idiom che ales é y fajede la traduzion tl ladin standard.

   

anché

   

baruia

   

cher

   

ia

   

jonn

   

   

olp

   

orëi

   

öt

   

pluoia

   

puoch

   

scrì

   

ü

   

ua

   

ujin

   

velù

   

verde

   

vicel

   

vire

   

vot

   

endō al indesc dla lezion


Sostantifs y agetifs mascolins: l plural 4a y ultima pert.

I maiours dizionars setoriai vegn laorés fora da grups de linguisc' y esperc dl setour

-r

(tonich)

+ s

mur - murs, per - pers, fer - fers

cler - clers, cer - cers

scritour, scritours, mandatar - mandatars

familiar - familiars, ejemplar - ejemplars

papier - papiers, mestier - mestiers

entier - entiers, senzier - senziers

sciafer - sciafers

-'r

(nia tonich)

   

    -'cher

    -'ler

    -'mer

    -'ner

    -'sser

    -'zer

+ i

sciacher - sciacheri, idraulicher - idraulicheri

tisler - tisleri, spangler - spangleri, sotler - sotleri

numer - numeri, cromer - cromeri

chelner - chelneri, lerner - lerneri, zigainer - zigaineri

slosser - slosseri

scizer - scizeri

    -'ber

    -'der

    -'fer

    -'gher

    -'per

    -'ter

    -'ver

    -bri

    -dri

    -fri

    -gri

    -pri

    -tri

    -vri

alber - albri

tender - tendri

cheifer - cheifri

iagher - iagri, peigher - peigri

clomper - clompri, incomper - incompri

maester - maestri, auter - autri

cadaver - cadavri, fever - fevri

cons. + l

cons. + l + i

uedl - uedli

dopl - dopli

voc. + l

voc. + i

 

-al

-ai

local - locai, manual - manuai

personal - personai, statal - statai

-ol

-oi

control - controi, col - coi

mol - moi

-ul

-ui

popul - popui, baul - baui

encherscioul - encherscioui

-il

-ii

profil - profii, ciampanil - ciampanii

sotil - sotii, stabil - stabii

-el (tonich)

-iei

agnel - agniei, restel - restiei, bel - biei

Ezezions:

· ciavel - ciavei, pavel - pavei, vel - vei, el - ei

· sel - sei, nadel - nadei, bochel - bochei, dedel - dedei, toel - toei, fossel - fossei

tel -tei

-uel (tonich)

-uei

lenzuel - lenzuei, ciajuel - ciajuei, peciuel - peciuei

cons. + -el

(nia tonich)

cons.+l+i

debel - debli, desponibel - desponibli

endō al indesc dla lezion


7.2) Eserzize - scrivede l plural dles paroles che vegn do y fajede l mascolin o respetivamenter l feminin dles formes che pò avei doi jendri

aisciuda

   

arbandoné

   

auter

   

biografica

   

boteghier

   

ciastel

   

ciaval

   

ciof

   

critere

   

enstessa

   

figurativa

   

fontana

   

grijon

   

ideal

   

jonil

   

leterar

   

letour

   

liber

   

lingaz

   

localité

   

maester

   

mender

   

mez

   

nuef

   

pascion

   

poet

   

puech

   

soul

   

standard

   

tradutour

   

vel

   

vers

   

zigainera

   

luech

   

7.3) Eserzize - preibel metede vignun te sie idioms les paroles chilò dessot

Telefoneda

   

corona

   

peteneia

   

vent

   

peia

   

uedl

   

sourt

   

paster

   

tera

   

cresce

   

enier

   

piet

   

fueia

   

spave

   

fourcia

   

seira

   

agut

   

fuech

   

flour

   

nuef

   

neif

   

couter

   

nuet

   

fauc

   

segn

   

deberieda

   

luesa

   

L verb dl di: "fé"

Forma normala

ie feje
tu fejes
ela / el fej
nos fajon
vos fajeis
eles / ei fej
an fej

Forma invertida

feji
fejeste
féjela / féjel
fajonse
fajeise
féjeles / féjei
féjen

7.4 ) Eserzize - scrivede n dialogh adoran les indicazions dedes sciche troi.

Due amici si incontrano e / Zwei Freunde treffen sich und

 

Si salutano / Sie grüssen sich.

 

Non si vedono da un bel po' / Seit langem haben sie sich nicht mehr gesehen.

 

A. dice di essere stato molto occupato / A. erzählt, er sei sehr beschäftigt gewesen.

 

B. chiede il perché / B. fragt warum.

 

A. racconta che ha dovuto prepararsi per un concorso / A. erzählt er habe sich für ein Wettbewerb vorbereiten müssen.

 

B. chiede di che genere / B. fragt was für einen.

 

A. dice di voler cambiare completamente mestiere / A. sagt er will einen anderen Beruf unternehmen.

 

B. è sorpreso e chiede in che settore / B. ist überrascht und fragt in welchem Bereich.

 

A. spiega di essere tornato alla grande passione della sua vita, cioè la medicina e il sociale / A. erklärt., dass er zu seiner großen Leidenschaft seines Lebens zurückgekehrt ist, nämlich die Medizion und der soziale Bereich

 

B. chiede cosa non gli piaceva dell'impiego in comune / B. fragt, was ihm bei der Arbeit in der Gemeinde nicht gefallen hat.

 

A. risponde che all'ufficio tributi la gente era sempre scontenta / A. antwortet, dass im Steueramt die Leute immer unzufrieden waren.

 

B. è d'accordo e s'informa quindi sul nuovo lavoro / B. ist mit A. einverstanden und erkundigt sich über die neue Arbeit.

 

A. racconta di aver frequentato un corso per infermiere e di voler partecipare ad un concorso che ha luogo in autunno a Bolzano / A. erzählt, dass er einen Kurs für KrankenplegerInnen besucht zu haben und an einem Wettbewerb für eine Arbeitsstelle teilnehmen will, der nächsten Herbst in Bozen stattfinden wird.

 

B. scoppia a ridere / B. bricht ins Lachen aus

 

A. chiede il perché di quella reazione / A. fragt nach dem Grund dieser Reaktion.

 

B. risponde che lui ha fatto la stessa cosa / B. antwortet, dass er dasselbe gemacht hat.

 

endō al indesc dla lezion


Duc i derc resservés - Union Generela di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003