Terza lezion

L pronom soget: i verbs ausiliars: l indicatif prejent de ester, avei y vegnì:



Introduzion
L pronom soget, i verbs ausiliars: l indicatif prejent de ester, avei y vegnì:

Liejede l test che vegn do y fajedeves n pensier sun les valivanzes o sun les desferenzies a confront con vost idiom.


L "Felsenkeller", l ciulé tl crep, a Laimburg

La Cianeva dal Vin Provinziala ova debujegn de na majera lerch per podei enjigné ite n ciulé con botes de legn y n ciulé nuef per angostares (bozes) dal vin. 

Ajache la Cianeva dal vin a Laimburg sot Bulsan é fata su permez al crep, án tout chesta ocajion per foré ite inant tl crep i salfs nuefs che é de uega per l ampliament. Con la forza de 5 toneledes de dinamit él vegnú sclopeté cialà l porfir ros-cuecen dl "Mittelberg", enscì à inom l dos che despartesc l Unterland dal Überetsch. Enscì ti án fat lerch a n ciulé de botes y a n ciulé de angostares te chi che al é na temperatura naturala costanta. Emplù án sclopeté cialá n salament de 300m2 olà che al vegn prejenté te ocajions ofiziales l raion dal vin de Sudtirol; foradechel végnel adoré sciche salf de raprejentanza dl Govern Provinzial. L plan per l ciulé é vegnú enjigné dal geometer da Bulsan Nori Gruber. Les does statues de bron da jí ite é dl artist de Gherdeina Guido Anton Muss. Ales raprejenteia l'eleganza sotila y megra y l vin sterch y corpous.

L "Felsenkeller" ne é nia davert al publich.

Les does statues de bron da jí ite é dl artist gherdeina Guido Anton Muss. Ales reprejenteia l'eleganza - sotila y megra - y l vin - sterch y corpous.

L "Felsenkeller" vegn adoré sciche salf de raprejentanza dl Govern Provinzial. Al ne é nia davert al publich.




L pronom soget

tonich

nia tonich proclitich

nia tonich enclitich (do l verb)

ie

i

-i

tu

te

-te

el

al

-el

ela

ala

-ela

nos

i

-se

vos

i

-e

ei

ai

-ei

eles

ales

-eles

 

an

-n

Tl ladin méssen mete l pronom personal - tonich o nia tonich - te vigni persona y modus fora che tl imperatif. Chest vuel dì che ence can che la pruma o la seconda persona é soget te na frasa végnel metù l pronom.

Ejempli:

Ie node gen.

I node gen.

Tu vas gen a scola. Te vas gen a scola
El beiv truep café Al beiv truep café.
Ela sona la vidola. Ala sona la vidola.
Nos on inom Paul y Liz. I on inom Paul y Liz.
Vos seis nascius a Persenon. I seis nascius a Persenon.
Ei à na bela ciasa. Ai à na bela ciasa.
Eles é de bones sartoures. Ales é de bones sartoures.
Nos duc son beleche stufs de gramatica. An é beleche stufs de gramatica.

endò al indesc dla terza lezion


3.1) - Eserzize. Mudede l soget de vigni pensier con n pronom nia tonich.

Nos vivon te Fascia da trei agn -----------------------------------

I libri é sun meisa te stua -----------------------------------

Mary y Liz é jomelines -----------------------------------

Tu y tie fre seis maestri de schi -----------------------------------

Ie ne son nia bona de cianté -----------------------------------

Nost paisc é scialdi da soredl -----------------------------------

Jan sona sibe l flaut che la vidola -----------------------------------

Nos duc son stés sun mont enier -----------------------------------

endò al indesc dla terza lezion


I verbs ausiliars: ester, avei y vegnì

Les does statues de bron da jí ite é dl artist gherdeina Guido Anton Muss.

Mittelberg, enscì à inom l dos che despartesc l Unterland dal Überetsch.

Indicatif prejent

ESTER

 

AVEI

 

VEGNÌ

 

Posizion normala

Inverscion

Posizion normala

Inverscion

Posizion normala

Inverscion

ie son

sonsi

ie é

éi

ie vegne

vegni

tu ies

ieste

tu as

aste

tu vegnes

vegneste

el é

ela é

él

éla

el à

ela à

àl

àla

el vegn

ela vegn

végnel végnela

nos son

sonse

nos on

onse

nos vegnon

vegnonse

vos seis

seise

vos eis

eise

vos vegneis

vegneise

ei é

eles é

ései

éles

ei à

eles à

ài

àles

ei vegn

eles vegn

végnei végneles

an é

ésen

an à

àn

an vegn

végnen

Les tabeles reporta la forma `normala' y ence chela dla inverscion, forma che duc i idioms ladins conesc sciche fenomen linguistich.

La forma invertida vegn adoreda tla domanda (El vegn da les 4. Can végnel pa?) y can che n pensier met man con na parola che ne é nia l soget per ti garantì al verb la seconda posizion tla frasa (El vegn dagnora tert a ciasa ma dagnora tert végnel a ciasa).

Chesta seconda situazion, tipica dl ladin dla Val Badia y de Gherdeina, é vegnuda touta su ence tl ls. Indicazions plu menudes per la adoranza de chesta tipologia vegnirà dedes plu inant rejonan de sintassa.

Cialede ence GLS pls 61- 62 y 101 - 103.

Ciamò n vangugn ejempli de inverscion te contesc' desferenc.

1.

2. Verb - Soget

3. Rest dla frasa

Con la forza de 5 toneledes de dinamit

él vegnú sclopeté ciarà

l porfir ros-cuecen dl "Mittelberg".

Enscì ti

án fat lerch

a n ciulé de botes y a n ciulé de angostares (bozes) te chi che al é na temperatura naturala costanta.

La inverscion vegn samben fata ence sce l soget ne é nia n pronom ma n inom o n auter element dl descurs.

1.

2. Verb

3. Soget

3. Rest dla frasa

Da dagnora

é

les comunités de Fodom, Col y Ampez

dret liedes a la gliejia de Oies.

En sabeda

à

la grupa Aiut Alpin Dolomites

metù a jì na festa a Puntives

Chilò fora

él

la valeda

plutost strenta

endò al indesc dla seconda lezion


3.2) - Eserzize. Les frases che vegn do é da rescrive adoran sciche scomenciament les paroles dedes na pert via.

Aiut Alpin Dolomites : ti agn che vegn ence intervenc de nuet

Al vegnirà enaudé l zenter opertif nuef a Pontives. D'aisciuda

________________________________________________

L elisocours ladin à sia senta operativa a Pontives. Sen

________________________________________________

L hangar y les strutures per les trupes de socours é sotite y Sotite

________________________________________________

na plataforma, olà che al pò arsì l joler é sun tet. sun tet

________________________________________________

Al é ence n cuartier per l dotour. Ence n cuartier

________________________________________________

Les operazions de jol de nuet é per entant conzedudes demé con jolers abilités. Conzedudes

________________________________________________

Les normes é manco strentes. Ti autri stac dl'UE

________________________________________________

An à la poscibelté de fé ence intervenc de nuet. Enscì

________________________________________________

"Pasciun" n toch de teater che à scialdi plajù

Chesta reprejentazion é cis adateda a la Careisema. A livel de contegnù

________________________________________________

Al vegn reprejenté na familia tocheda da na ria crousc. Tl toch

________________________________________________

L pere é te ospedal. Zenza speranzes de varì

________________________________________________

Chest à mudé la vita dassen. Per la femena y i mutons

________________________________________________

Al sauta fora tenjions y stritoc. Te familia

________________________________________________

Amisc y conescenc prova a dé confort y coraje. Do

________________________________________________

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla seconda lezion


3.3) - Eserzize. Traslatede per ladin les frases che vegn do.

Le case di Ortisei sono ben tenute e hanno bei balconi fioriti.

_________________________________________________

Martedì c'è la sagra di San Giovanni.

_________________________________________________

I concerti di musica classica sono sempre interessanti.

_________________________________________________

Gli sposi sono in chiesa: la sposa è vestita di bianco e lo sposo è vestito in nero.

_________________________________________________

In luglio (io) sono a Canazei in ferie.

_________________________________________________

Le bambine di Anna sono sane e belle: si chiamano Clara e Maria.

_________________________________________________

Le chiavi della macchina sono sul tavolo.

_________________________________________________

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla seconda lezion


Fonetica: Cl-, Gl-, -dl-

 

1. L grup fascian -ie- y l fodom -gl- deventa tl standard -dl-

Bradlé per n mudl de piedli

WL, pl. 61, tab. 28

2. I grups

· fasciagn chi-/ghi-, ci-/gi-

· gherdeina y badiot tl-

· ampezan ci- y j-

    deventa per standard respetivamenter cl- y gl-

tl scomenciament dla parola.

Glotì n glacin glacé

Clamé l clap te clesura

La clef dl clarinet classich

WL, pl. 61, tab. 28

LS

Fascian

Gherdeina

Badiot

Fodom

Ampez

Bradlé

Braièr

Bradlé

Bradlé

Braglé

Bregarà

Mudl

Muie

Mudl

Müdl

Mugle

Mucio

Piedl

Poie

Podl

Piedl

Piegli

Pedóe

           

Glotì

Giotir

Dlutì

Dlotì

Nglotì

Jotì

Glacin

Giacin

Dlacin

Dlacin

Glacin

Jaza (Jelato)

Glacé

Giacià

Dlacé

Dlacé

Glacé

Jazà

           

Clamé

Chiamèr

Tlamé

Tlamè

Clamé

Ciamà

Clap

Schiap

Tlap

Tlap

Clap

Ciapo

Clesura

Chiesura

Tlesura

Tlesura

Clesura

Cejura

           

Clef

Chief

Tlamé

Tlamè

Clé

Ciamà

Clarinet

Clarinet

Tlarinet

Tlarinet

Clarinet

Clarineto

Classich

Classich

Tlassich

Tlassich

Classich

Clasico

endò al indesc dla seconda lezion


3.4) - Eserzize. Preibel scrivede pro les paroles che vegn dant chilò dessot de ciun idiom che eles é y fajede l adatament al ladin standard.

conoia ____ ___________________

durmiëdl ____ ___________________

jeneie ____ ___________________

sorogle ____ ___________________

spiedl ____ ___________________

tlocia ____ ___________________

uedl ____ ___________________

uredla ____ ___________________

vegle ____ ___________________

despariglé ____ ___________________

 

3.5) - Eserzize. Emplenide i vuec con cie che mancia.

Maestri de schi tl Consei provinzial

Entourn a 60 aspiran... a maester de schi, da chilò y ... Talia ... nord, ... stés ... Consei provinzial a Bulsan. ... vijita fej pert de sia formazion teorica. ... Vizepresident ... Consei Carlo Willeit ti ... dé l benvegnù y ...... fin ... vegnù fora na discuscion dret interessant.... Anter ... truep... domand... y respostes ... vegnù a lum n valgun... problematiches particulares che reverda i maestri de schi.

La pruma sun ... concorenza anter ... scoles de schi; do avei audì esper... prejen... ... vegnù fora che la concorenza ... bona y ... scialdi debujegn davia che ... scoles deventa for plu y plu vedl..., ajache i maestri é dgnora plu vedli. ... secont pont reverda i acompagnadours da foradecà zenza titul o condizion de amiscion a... profescion; de chisc en ... n grum, dantaldut tla sajon bassa; la cossa fossa da regolé n puech miec. La terza cossa, che fej marevueia y che se meritassa n ejam plu sot, ... la relazion di maestri de schi con hoteliers y patrons de implan... che dovessa dagnora ester bona. Per ... Vizepresidënt Willeit ... ... enconteda steda de utl y plajoula coche informazion y coche enconteda con joegn che ti va do ... na profescion particolara. Anter chisc nen fòvel ence n clap de ladins ... valedes entourn l Sela via.

3.6) - PIZ da LA BONA LUNA

Anagramede les paroles che vegn do lascian demez na letra pro vigni parola. I abinareis na parola nueva per vignuna y emplù formarà les letres che vanza does paroles nueves.

Clocia

Daurì

Aunic

Nerf

Nevei

Saulon

Prozes

Legnam

Laudé

Maiour

Ester

Selva

Istruzions per fé i eserzizes:
scrive l test, les traduzions o les respostes a les domandes al professour tres e-mail: redazion@noeles.net
Per mané ite plu saurì al professour i eserzizes ves aconsionse de selezioné empruma l test dl eserzize y de l copié ite tla e-mail (ctrl-c "copié" y ctrl- v "enjonté") y de completé ilò l eserzize. Recordedeves de dé dant l numer dl eserzize tl cheder "oget"!

endò al indesc dla seconda lezion


Duc i derc resservés - Union Generala di Ladins dles Dolomites y Noeles.net - (c) 2003